Opinió

Dissabte, 28 Setembre 2019 00:18

La banalització del franquisme II

No és qüestió de reobrir les ferides sinó de tancar-les. L’any 78 no es va voler trencar amb el franquisme per por de perdre privilegis els mateixos de sempre, al contrari que altres països europeus amb règims feixistes com Itàlia o Alemanya.

Tanquem les ferides d’una vegada per totes, complim amb la llei de memòria històrica, trenquem amb el franquisme i ajudem a totes eixes famílies que en ple segle XXI tenen als seus familiars soterrats a una cuneta.

Dissabte, 28 Setembre 2019 00:14

Cal que fem un pas més!

Des de Decidim havíem emplaçat a pensar i debatre, a la jornada de formació que vam fer el passat dissabte dia 14 de setembre al saló de plens de l’Ajuntament de Bellreguard, com enfortir, a partir de les sinergies entre les diferents sensibilitats, moviments i organitzacions socials, un espai de progrés al País Valencià basat en l'increment de la capacitat crítica, autoorganitzativa i mobilitzadora del conjunt de la societat valenciana.

Divendres, 27 Setembre 2019 13:13

SAIALS. GUERRES BRUTES

Pot haver-hi «guerres netes»? O justes? O necessàries? Des d'una concepció estrictament pacifista i no-violenta, la resposta fora no. Això no vol dir que fins les guerres més cruentes no es regesquen per uns codis que poc o molt impliquen un cert respecte a l'enemic, un tracte «humanitari» a presoners i població civil (que sovint n'és la primera víctima, la moneda de canvi que tenen més a mà i els ix més barata). La denominada guerra bruta, doncs, prescindeix en el fons i en la forma de tots aquests codis. Qualsevol mitjà justifica els seus fins espuris. No és una simple redundància.

Divendres, 13 Setembre 2019 19:36

La banalització del franquisme, part I

Encara ara recorde els plors d’una xiqueta francesa en un xicotet poble del Maestrat, després de vore el sofriment d’un bou amb foc a les banyes. Aleshores em vaig preguntar el perquè dels sentiments contradictoris; plors d’uns, rialles d’altres. Quan et fas eixa pregunta, trobar la resposta és senzilla: el costum de tota la vida. Doncs això, el costum de conviure amb el maltractament animal, en aquest cas, als bous, et fa voreu com alguna cosa normal i habitual. Pel que alguns són barbaritats, per a altres és alguna cosa que s’ha fet tota la vida i per això no dóna cap importància, ho normalitza. Fa unes setmanes escoltava pati difús que el govern japonés autoritzava novament la matança de balenes 50 anys després. Em deuria sorprendre escoltar, com ho he fet, a alguns protaurins dir que la matança de balenes és una barbàrie?

Divendres, 30 Agost 2019 14:08

Govern feminista?

Quan Pedro Sánchez va conformar el seu govern algunes veus van celebrar que es tractava d’un govern feminista atès que gran part de l’executiu es troba format per dones. Tot i que la fita és realment per a celebrar, em vaig preguntar si el fet que un govern estiga conformat per dones ministres suposa que és feminista tal i com entenem els Feminismes.

Dimarts, 30 Juliol 2019 18:37

La foto

Wayne Wang i Paul Auster van codirigir en 1995 la pel·lícula Smoke a partir d'un guió del novel·lista de Newark inspirat en un dels seus contes per al The New York Times. Aggie Wren (Harvel Keitel) regenta un estanc a Brooklyn on l'estiu de 1987 s'entrecreuen diverses històries i personatges, entre ells un escriptor en hores creatives baixes, Paul Benjamin (William Hurt). El motiu central del film, que és el que ara m'interessa destacar, és la fotografia que cada dia a la mateixa hora l'estanquer fa del que passa davant el seu establiment.

Divendres, 12 Juliol 2019 20:04

El senyor Borrell i l'agricultura valenciana

Borrell devia ser secretari d´algun ministeri encarregat d´obra pública, encara no era ministre, i en el seu català del prepirineu va dirigir unes paraules als assistents. Era una vella aspiració del regants de la Plana tindre assegurat el subministre d´aigua, i la contribució de la conducció des de Vallat fins a l'embassament construït era innegable.

La crisi del capital del 2007/8 va posar fi a una època de certa estabilitat política als països dominants, una estabilitat basada en l'acceptació tàcita o explícita, per part de la socialdemocràcia i l'esquerra en general (llevat de poques excepcions), del marc general del neoliberalisme imposat per les dretes a escala mundial. El capital, però, abocat a una disbauxa especulativa per a incrementar els seus guanys, havia emprat aquesta estabilitat que l'afavoria per a generar una bomba financera que més d'hora que tard havia d'esclatar. I ho va fer, incrementant el grau de transmissió de rendes del treball al capital. Els mecanismes són sobradament coneguts: rescat bancari amb diners públics, retallades salarials, precarietat permanent, increment de la productivitat intensiva i extensiva, privatitzacions, encariment de les condicions de vida, rebaixa de l'esperança de vida per a àmplies capes socials. És a dir, agreujant les condicions de vida i treball de la majoria i afavorint l'increment dels guanys de la minoria privilegiada.

Dilluns, 08 Juliol 2019 11:56

Penúria

Amb un to de tristesa no exempt de pessics d'agre humor, es lamentava en aquestes mateixes pàgines l'amic Francesc Pou de com la majoria de gent veu els escriptors ("eixos penjats que escriuen", segons la gràfica definició de l'autor). La displicència que Pou atribueix a la cambrera que va atendre un grup d'escriptors en un restaurant d'Altea ("¡Ah, ésos de la poesía!", en castellà, no per casualitat) és, efectivament, un símptoma molt significatiu del mal dels nostres dies, però no sempre s'expressa de manera tan clara. Diuen que la ignorància és molt atrevida, i ho és, sens dubte. 

Divendres, 05 Juliol 2019 17:35

El ritme polític i les necessitats socials

Fa més de dos mesos que van tenir lloc les darreres eleccions autonòmiques. Des d’un primer moment el resultat va estar clar pel que fa als blocs que van guanyar i els que van perdre. La mateixa nit electoral tothom donava per fet que, llevat d’imprevistos de molt de gran importància, el govern del Botànic tindria continuïtat. Com que les eleccions estatals van estar convocades per a un mes més tard, també es donava per fet que fins que no estiguera clar el resultat espanyol, no s’avançaria gaire en la conformació del nou govern del País Valencià. Un signe de dependència o només de necessària tàctica política?

Pàgina 10 de 26
Joomla templates by a4joomla