Opinió
"El mapa polític de la Comunitat s'escora a la dreta mentre el País es construeix per l'esquerra i pel Dret a Decidir", per Antoni Infante
Com? A la dreta ara que al País Valencià governa el Pacte del Botànic? Ara que diuen una vegada i una altra que s’han situat els interessos de les persones com a eix de la intervenció política? Doncs sí, crec que hi ha elements suficients per a valorar que hi ha un seriós intent de desplaçament de la centralitat política cap a la dreta. Es podrà corregir? Doncs sí, però depén de tots i totes.
"Sóc de la Plana i parle valencià", per David Casanova
Doncs això, que sóc de la Plana i dic molt orgullós que parle la llengua que parlàvem els meus pares i iaios, la llengua que parlen les meues filles i que parlaran les meues nétes. Eixa llengua no és altra que la llengua pròpia del País on visc, la llengua que tenim en comú la majoria de comarques d'arreu del territori. La llengua valenciana, la nostra. Fa uns dies el Consell aprovava la llei del plurilingüisme, la qual permetrà que els nostres xiquets i xiquetes isquen de l'escola dominant el valencià, el castellà i l'anglés. I veient açò, no puc deixar de pensar quan jo anava a l'escola. La meua generació va ser la darrera de l'EGB. La meua generació també va ser de les últimes que van eixir de l'escola sense saber escriure la llengua que parlàvem, la llengua materna de cadascú de nosaltres.
"Per què parlen de bilingüisme quan volen imposar el seu monolingüisme?", per Juanjo Giner
"Si la meua llengua sacseja els fonaments del teu Estat, potser
el vas construir en la meua terra” (Musa Anter)
L'ajuntament de Bellreguard, poble de la Safor, ha rebut un requeriment per part de la delegació del govern espanyol donant-li un mes per a que retole les senyals de trànsit en bilingüe o «al menos en castellano». Evidentment la imposició sols va adreçada a les senyals que s'expressen en valencià, obligació que no afecta a les centenars de senyals que estan sols en castellà per tot el País Valencià.
"Consum, quan el problema és només el símptoma", per Antoni Infante
Divendres passat es va conéixer la decisió de Consum de deixar d'etiquetar els seus articles en valencià. Després d'una primera reacció crec que el fet és només un símptoma de tres problemes més greus.
El primer fa referència a l’afebliment democràtic de la societat valenciana, que es manifesta en la debilitat relativa de la societat civil organitzada. Un afebliment que va permetre que l'any 2004 Consum trencarà de manera unilateral la seua aliança amb el grup cooperatiu de matriu basca Eroski, després de 14 anys i sense cap raó creïble de tipus organitzatiu, de rendibilitat econòmica o d’estratègia comercial. Tothom va entendre aleshores que la decisió de Consum, presa d'esquena a les persones sòcies, a la plantilla laboral i a la massa clientelar, obeïa a instruccions polítiques en clau espanyola i com a càstig contra la gosadia del Lehendakari Juan José Ibarretxe de portar al Congrés la proposta aprovada pel parlament basc d’un nou estatut polític, més conegut com a Pla Ibarretxe.
"8 de Març, aturem el món: vaga de dones, decidim!", per Teresa Garcia Molina
Ja ens ho deia El Diluvi en la seva característica cançó inspirada en el poema “3 voltes rebel” de la gran escriptora catalana Maria Mercè Marçal: “seràs aquella que vas voler ser, seràs la tres voltes rebel, seràs un puny alçat al vent i tu, sols tu, faràs vibrar cinc continents”; i això és exactament el que hem vingut a fer: ser aquelles que volguérem ser. I, en aquesta ocasió, volem ser les que aturaran el món i demostraran que, sense les dones, no hi ha possibilitat d’acció.
"I tanmateix...la remor persisteix", per Robert Mora
El dissabte 3 de febrer es va fer un sopar a la Societat Coral el Micalet de solidaritat amb el presos «polítics» catalans (cometes intencionades), organitzat per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, que va tenir una assistència que va superar l’aforament previst i que va motivar un seguit de reflexions sobre un fenomen -la «qüestió» catalana- que està sacsejant la vida política de tot l’estat espanyol i en el qual van estar presents representants d’associacions i partits polítics de la societat valenciana com Acció Cultural, Escola Valenciana, CC.OO-PV i la coalició ERPV-Esquerra Valenciana, entre d’altres.
"La Monarquia i la realitat", per David Casanova
Aquests dies estem vivint el que podríem descriure com una autèntica rentada de cara de la monarquia espanyola.
Després dels desafortunats discursos del rei Felip VI, tant el de després dels actes violents de l'1 d'octubre per part de les forces de l'Estat com del tradicional missatge nadalenc -en cap dels dos discursos va esmentar els atacs de la policia i la guàrdia civil a la gent pacífica i indefensa, que tan sols desitjaven anar a votar-, quan, a més a més, s’ompli la boca amb la paraula democràcia, quan precisament ell sap que l'elecció del seu càrrec com a cap de l'Estat és de tot menys democràtica.
"De liderar el canvi a ser un llast?", per Antoni Infante
Vist a certa distància sembla evident que Ximo Puig i Mónica Oltra han aparegut com les persones que han liderat el canvi al País Valencià. Vist de més a prop i amb cert detall, el tema és més complex i requereix matisos i explicacions. De fet la controvèrsia generada per l'entrega del premi de la Fundació Broseta a Societat Civil Catalana , SCC, al Palau de la Generalitat valenciana, de mans del propi president, ha posat al descobert algunes qüestions que convé remarcar.
"Preguntes que val la pena fer-se. Respostes que pensem que tot valencià ha de reflexionar", per Joaquín Meneu
És important la identitat col·lectiva de les persones?
Clar que sí. Normalment tots se senten orgullosos del seu origen familiar, de ser d'un barri o d'una vila o ciutat. I un grau més de la identitat, en el nostre cas, és ser valencià.
El País Valencià en la cruïlla (1), per Antoni Infante
L'estratègia del PP al País Valencià, de cara a recuperar la gestió autonòmica i municipal, sembla prou clara: d'una banda, atacs permanents a qualsevol avanç en qüestió de llengua, d'ensenyament en valencià i normalització democràtica, i, d’un altra banda, judicialització de la política, tot sabent a priori que les resolucions judicials solen afavorir els seus interessos. Res de nou, saben el que volen, no estalviaran esforços per tal d'aconseguir-ho i compten amb el permanent substrat ideològic franquista que roman inalterat en sectors importants de la nostra societat.
