Opinió
"Monedero o la lògica del terror", per Bonaventura Casanova
Juan Carlos Monedero, ideòleg de Podemos ha comparat la estratègia de l´independentisme amb la d´ETA, dies abans Domenech i Iglesias havien acusat l´independentisme de "oferir un espai d´actuació", el primer; i de "despertar" el feixisme, el segon. De les tres declaracions, la de Iglesias i la del seu escolanet català, son fruït de la estratègia per donar una visió distorsionada del moviment revolucionari català que des del seu naixement aquest espai de la esquerra revisionista nacionalista espanyola està fent per manipular els progressistes espanyols i catalans. Però la de Monedero va més enllà, directament criminalitza el moviment independentista, tal com fa Aznar, Vox, Albiol o el PP, i no es d´estranyar la coincidència entre aquest fosc representat del totalitarisme d´esquerres i la extrema dreta espanyola.
"¿El «seny» o el bolsillo?", per Antoni Infante
D'un temps ençà han aparegut una bona quantitat de banderes espanyoles als balcons i finestres del nostre cap i casal, especialment als barris on la renda per càpita és molt més elevada que a la resta. També han aparegut però en menor quantitat als altres barris i a la resta de ciutats i pobles del país. Per algunes persones aquesta presència simbòlica espanyola, molt lligada al procés autodeterminista català, es presenta com a excessiva. Per a d'altres segurament li semblaran molt poques, atès que tot i que són molt cridaneres, no deixen d'estar en una minoria d'habitatges valencians. Aquests darrers, en alguns casos, intenten compensar el que hi haja menys de les que desitjarien, posant més d'una i algunes de dimensions considerables. Ja diu la dita que «caballo grande ande o no ande».
"Tres problemes a superar", per Antoni Infante
A les nostres latituds occidentals es diu que si existeix un problema, és perquè existeix la seua solució, almenys en potència. A l'orient sembla que tracten els problemes fonamentalment com a eines de superació. Atenent aquesta doble concepció de voluntat de trobar la solució i d'eina de superació, plantejaré tres problemes polítics que necessitem superar al País Valencià com més aviat millor. Pense a més, que tots ells tenen el mateix origen i poden tindre la mateixa o pareguda solució.
"La mobilització pel finançament és una serp d’estiu?", per Antoni Infante
Podria semblar-ho si el motiu no fos tan seriós. El tema, latent des de fa molt de temps, va esclatar arran de la presentació pública de l’esborrany de Pressupostos Generals de l’Estat, PGE, del 2017 per part del ministre espanyol Montoro. Uns pressupostos on tornava a aparéixer la discriminació al País Valencià, ja que només contemplaven el 50% de les inversions que per població –sense entrar en altres consideracions– ens pertocaria.
"El Dret a Decidir, eix de la nova centralitat política", per Antoni Infante
La centralitat és eixe espai pel qual malden per apoderar-se totes les persones expertes en màrqueting electoral. Qui domina el centre polític guanya les eleccions, és la màxima per la qual cal sacrificar tota la resta: projecte, promeses, compromisos, ideari polític, ètica... Tot per la centralitat. La centralitat com a axioma es converteix en l'eix vertebrador del discurs polític i del sentit comú. La centralitat, però, es mostra tan difusa i abstracta que necessita el seu antagonisme per a poder confirmar-se ella mateixa. Aquest paper antagònic el juga la radicalitat entesa no com a eina per a arribar a les arrels dels diversos problemes, sinó com a sinònim d'extremisme.
"El pacte estatal contra la violència de gènere", per Encara Canet
La senadora del PP Susana Camarero i les Diputades Elena Bastida i Blanca Garrigues han demanat en roda de premsa al Consell Valencià "altura de mires" per a sumar-se al Pacte d'Estat sobre la violència de gènere, que en un futur pot veure la llum. Desconec si elles sabran elevar-se suficientment com per a qüestionar el model socioeconòmic que potencia i s'aprofita de la violència de gènere i la resta de violències que pateix la humanitat.
"Camí del dret a decidir al País Valencià", per Oriol Artero
Vivim dies d’estiu al País Valencià, dies entrellaçats de festival a festival musical. També en aquests dies hem vist una altra vegada el tarannà democràtic del govern central, a través del documental «Les clavegueres d’Interior». Recordem els 25 anys de l’Operació Garzón contra l’independentisme amb noves informacions que aclareixen que tot continua igual. En operacions Catalunya o Garzón l’objectiu sempre està encaminat a minvar la democràcia, destruir al rival polític, posicionar l’opinió pública en l’espai convingut, des de les institucions, des del poder es practica la guerra bruta. Són manipulacions efectuades al més pur dictatorial sense haver de viatjar a les dictadures finançades amb els petrodòlar.
"Anotacions d’urgència sobre el 'Brexit", per Antoni Infante
Aquest matí de la festa de sant Joan ens hem llevat amb la doble sorpresa del resultat del referèndum al Regne Unit sobre la desconnexió amb la Unió Europea i amb la lectura poregosa i ideològica sobre el triomf de la gent contraria a tal desconnexió.
"Per a quan unes falles sense tortura?", per Antoni Infante
Als darrers temps estem vivint al País Valencià alguns esdeveniments dignes d’alegria pel que fa a la lluita pels drets dels animals. Algunes bones notícies sobre ajuntaments que es declaren amics dels animals, alguns municipis que no permeten els circs amb animals, altres que estan eliminant els bous embolats i els bous al carrer, fins i tot alguns polítics s’han declarat en contra de les corregudes de bous...
Un pla contra l’Horta i de nou els bous
Al final de la legislatura intenten fer-nos dos jugades més: la revisió del Pla General a València i l’obsessió per declarar els bous al carrer bé cultural. Dues matèries diferents, però que tenen quelcom en comú, puix són filles dels mateix pare: el PP. Estem davant de dos jugades fortes pensades i fetes per allò de deixar “atado y bien atado” dos punts importants per a la dreta valenciana. El primer, no ens enganyem, no es tracta d’una simple qüestió local, de la ciutat de València, està en joc el model de desenvolupament urbà; el segon forma part de la guerra declarada pel PP contra la idea de construir un país modern i avançat. Comentem les dues amb més detall.
