Opinió
"Fer fora a Rajoy i el PP no és suficient", per Antoni Infante
Hem viscut aquests dies una excel·lent representació del Gatopardo de Lampedusa en forma de moció de censura per a fer fora Rajoy i el PP del govern de l’Estat. Una representació que moltes de les persones que assistien des del País Valencià com a meres espectadores han viscut amb una certa ansietat, a causa de les necessitats de fer fora unes polítiques que dia rere dia han atemptat contra tota mena de drets socials, civils, polítics, nacionals, mediambientals, de gènere, etc. Eixes polítiques aplicades amb mà de ferro per l’executiu de Rajoy l’han convertit amb el temps en el símbol de tot allò que cal enderrocar per a poder respirar democràticament i posar punt final a la dinàmica de retrocés democràtic i retallada de drets.
"Saials. Aire", per Manel Rodríguez Castelló
Al final M. Rajoy ho ha aconseguit: és el primer president espanyol que ha d'abandonar el càrrec després d'una moció de censura. Quedarà per a la història aquest rècord del lector de Marca més famós. El periòdic esportiu li deu una subscripció vitalícia pels serveis prestats.
"Subordinació del principi representatiu al principi monàrquic", per Antoni Infante
Fa uns mesos vaig poder assistir a una més que interessantíssima conferència impartida per Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Sevilla i conegut comentarista en diversos mitjans de comunicació. Des d’aquests mitjans ha estat una de les veus més crítiques envers l’estat espanyol en la seua deriva autoritària i repressora contra el poble català, per exercir el seu dret a decidir. La seua conferència va ser dels al·legats més potents que havia escoltat a favor dels valors republicans, i més enllà d’alguns matisos que m’hauria agradat explicitar-li vaig anar-me’n amb una grata sensació de frescor intel·lectual, al qual dissortadament no estem massa habituats.
"La recuperació del País comença pel sud", per Antoni Infante
Divendres 4 de maig vaig dirigir un taller sobre el Dret a Decidir a Elx, organitzat per la PDaD de l'Alacantí (l'assemblea territorial de la nostra entitat, organitzada més al sud). Amb molt bon criteri les persones que l'integren van pensar que calia anar més al sud amb l'objectiu d'anar estenent-nos i semblant-nos el màxim possible al País Valencià. Amb aquests prolegòmens el taller havia d'eixir necessàriament bé. Així, un taller pensat per a 15 persones, es va convertir en un altre molt més intensiu de quatre hores i prop de 40 persones molt representatives de bona part dels moviments socials de l'Alacantí i del Baix Vinalopó.
"Des de la joventut, construïm País Valencià per tindre futur", per Francesc Ballester
El passat 21 d´abril, Joves pel Dret a Decidir del País Valencià (JODaD) commemoràvem, un any més, la diada del 25 d´abril a la ciutat de València. Una diada que ens ha de fer avançar cap a un País Valencià amb més democràcia i llibertats, i amb una organització al capdavant que aglutine joves que, encara que tinguen diverses sensibilitats, ens unisca les ganes de canvi social al nostre país. És per això que pense que la JODaD és l´organització juvenil que les necessitats de la societat valenciana demana.
"La (no) immersió lingüística", per Zahia Guidoum Castiblanque
Des de finals de Febrer la majoria de les forces del 155 (amb l’excepció del PSC) i tot el seu grup mediàtic ha tornat a atacar una de les peces claus del sistema educatiu català, la immersió lingüística. Així, en pocs dies El Mundo, El País, El Español et al, començaven els seus atacs habituals a la llengua catalana amb noticies com “13 mentiras sobre la inmersión lingüística que cuenta el nacionalismo catalán” o “La mitad de los catalanes no quiere la inmersión lingüística”. Un argument freqüentment utilitzat és la manca de coneixement en llengua castellana de les persones al seu sistema educatiu.
"La resposta de País que necessitem", per Juanjo Giner
En un article publicat al Levante el 31 de gener, analitzava la resposta d'involució democràtica que ha donat l'Estat espanyol a la crisi i decadència del model econòmic, polític i territorial iniciat en la restauració borbònica. Un projecte autoritari, fosc i centralitzador de l'Estat espanyol que aguditza els seus efectes depredadors en la societat valenciana, espoliada i sotmesa als capricis d'una minoria privilegiada.
"Contra el masclisme no hi ha dreceres!", per Antoni Infante
El dia 8 de març, Vilaweb va tindre la bona iniciativa de preguntar a una trentena de dones quines haurien de ser les prioritats del moviment feminista i, posteriorment, també a una vintena d'homes amb un parell de preguntes en la
mateixa direcció: 1) Quines són les mesures urgents que cal prendre contra el masclisme? i 2) Quin ha estat l'últim comportament masclista que heu tingut?
"Tu vals. Una nova categoria política?", per Antoni Infante
Tu vals. Aquesta frase em va cridar l'atenció fa anys quan vaig comprovar que en algunes empreses, especialment del sector de la gran distribució comercial, com ara El Corte Inglés i similars, era semblant a una espècie de categoria laboral que no apareixia als convenis col·lectius ni a cap norma laboral, però que, malgrat tot, tenia --i sembla que encara té-- una gran força i presència real. La "categoria laboral" consisteix en el fet que algun càrrec de l'empresa, com un cap de departament o secció o un gerent de planta (són molt majoritàriament homes), li dóna una palmada a l'esquena a alguna persona subordinada i li diu amb to de complicitat: "tu vals", que ve a equivaldre a una vaga promesa d'ascens laboral i salarial, que pot no concretar-se mai o tardar dècades a fer-ho, però que és garantia en la majoria dels casos d'un alt grau de seguidisme i fidelitat de la persona "tocada", tant envers el mateix càrrec com envers l'empresa.
"Un 155... A Bellreguard?", per Teresa Garcia Molina
Aquestes últimes setmanes, a Bellreguard, estem vivint un “tira i afluixa” que ens revela dos subjectes amb aspiracions hegemòniques: d’una banda, la delegació del govern espanyol a València, que amb la seua actuació es descobreix com la màxima expressió centralista d’un estat que veu perillar la seua preeminència sobre les perifèries (en relació amb aquest, cal prestar atenció al punt de discòrdia que ha alterat la quotidianitat als 4.500 veïns i veïnes d’aquest municipi catalanoparlant: la retolació en valencià dels senyals de trànsit, generant l’ordre per part d’aquest òrgan governatiu centralista d’assenyalar les indicacions en bilingüe o “al menos en castellano”). De la banda contrària, el que trobem és la mobilització d’un poble valencià que se’n surt de les fronteres de la Safor i activa la solidaritat a les distintes comarques del país per fer front de forma conjunta a les imposicions que, no obstant no siguen aplicades de forma diagonal a tot el territori, ens demostren la capacitat del govern central per obviar la nostra autonomia en qualsevol moment.
