Opinió
Bajar impuestos enriquece… a unos pocos
Llama la atención que los partidos políticos de derechas reclamen la bajada de impuestos como uno de sus principales argumentos para captar votos. Lo hemos visto durante esta última campaña electoral del 10N y de seguro que lo volveremos a ver en campañas electorales posteriores. Es sin duda un argumento populista y demagogo que proporciona sus réditos en votos.
Una orxata és una orxata ací i a la Xina popular
No sé vosaltres, però jo estic ja fart de la gent que et diu maleducat per no claudicar davant tots eixos castellanoparlants, vinguts majoritàriament d’altres territoris de l’Estat, i que no han volgut aprendre la meravellosa llengua que tenim. També cal dir que molts d’eixos castellanoparlants són famílies autòctones que tenien el valencià com a llengua pròpia, i que per alguna raó no l’han volgut transmetre als seus fills i filles. Sabeu que, fins i tot acceptaria que m’entengueren, més enllà de saber parlar valencià. I és que hi ha tants i tantes que després de 40 anys vivint ací et diuen “no te entiendo”. Fa poc, en una coneguda terrassa de Benicàssim (Plana Alta) una cambrera no entenia el que era una orxata amb granissat de café. La meua pregunta va ser: Tampoc ho hagueres entés si t’ho hagueren dit en anglés, o aleshores hagueres fet l’esforç? Doncs així tot.
Más País o més País?
Com a valencià convençut que els pobles tenen dret a decidir-ho tot, inclòs, per descomptat, el dret a la lliure autodeterminació, i com a persona interessada en tot allò que passa a Catalunya, no puc evitar constantment fer comparacions amb la situació del País Valencià. El darrer motiu ha estat el resultat electoral del 10 de novembre. No és intenció d'aquestes ratlles, però, fer una valoració electoral en la línia que ja han fet partits, mitjans de comunicació i milers de persones a les xarxes socials.
Democràcia pleníssima
La vicepresidenta espanyola Carmen Calvo sembla entossudida a superar la seua antecessora en el càrrec, Soraya Sáenz de Santamaría, en aquesta cursa embogida que va de la inanitat al despropòsit. Veurem al final qui la dirà i farà més grossa, atès que l’estupidesa i la mesquinesa, a parts iguals, ja afecten tota la política espanyola en forma de pandèmia. Si fa uns dies es va referir a José Antonio Primo de Rivera, el fundador de la Falange Española dels punys i les pistoles, en termes de víctima, ara no s’ha estat d’amenaçar Bèlgica amb no se sap quines represàlies si no extradeix, com ha sol·licitat Llarena, el president Puigdemont.
El despertar dels pobles d'Europa
“Cada any la natura ens dona una imatge viva del que és el renaixement d´un poble. Cada any l´hivern estronca la circulació de la vida, deixa nues de verdor les branques, cobreix la terra de neus i gebrades.
El País Valencià pateix un greu espoli econòmic
Em pose a escriure aquestes ratlles just després d’haver participat en la concentració que ha tingut lloc a València per denunciar la injustícia de la sentència/venjança emesa pel TS espanyol contra les preses i presos polítics catalans. Amb dos d'aquests presos, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, vaig tindre l'honor de compartir l'Aplec del "Pi de les Tres Branques" el 16 de juliol 2017, només unes setmanes abans del seu injust empresonament. Trasbalsat pel dolor de la condemna, però hui també amb l'orgull d'haver comprovat que milers i milers de valencians i valencianes han sortit al carrer moguts per un profund sentiment de solidaritat i justícia, em veig en l'obligació de continuar explicant com tracta l'Estat el País Valencià, perquè tinguem present que ni en aquesta dolorosa circumstància no podem oblidar quins són els problemes valencians més urgents.
Paralelismos británicos
Después de meses de rumores, desmentidas de rumores y filtraciones a la prensa, en febrero de 2019 se presentaba Change UK–The Independent Group. Una escisión de siete (ex)miembros del Partido Laborista Británico, a la que pronto se le sumarían otro (ex)miembro del Partido Laborista y tres del Partido Conservador. Change UK aspiraba a representar a aquellos que se habían quedado «políticamente huérfanos» tras el abandono del «centro político» de los grandes partidos.
Claus econòmiques per a un País Valencià amb futur i sostenible
L'anàlisi de tots els indicadors econòmics del País Valencià ens mostren que estem a la cua de la resta de les autonomies de l'Estat Espanyol, tant siga en els indicadors d'activitat econòmica com en els indicadors d'inversió pública en serveis bàsics per a la població. Les dades econòmiques no poden ser més significatives i expressen el nostre endarreriment econòmic i la fallida del model econòmic vigent basat, majoritàriament, en els sectors de serveis turístics estacionals i en la construcció indiscriminada, insostenibles ambdós tant econòmica com ecològicament. I no cal repetir les xifres massa conegudes per tothom.
APORTACIÓ ENTORN DE LA CULTURA. TAULA RODONA DECIDIM. (Bellreguard 14 set. 2019). Vicent Torrent
En la franja central del segle XX -dècades 40, 50 i 60- a casa nostra s’arriba a tocar fons en la baixa valoració de les nostres coses; més que baixa valoració hauríem de parlar de vergonya per les nostres coses, les nostres realitats, els nostres recursos, és a dir, de vergonya de ser com som.
El pacte impossible
Les persones que portem anys observant i participant, des de posicions d'esquerra, en la política de l'Estat Espanyol teníem prou clar que no seria possible el pacte de govern entre el PSOE, Unides Podem i altres partits progressistes. I no serà per la falta de ganes de la majoria dels votants d'esquerra, inclosos els del PSOE, sinó per la posició dels i les dirigents del partit majoritari en aquest pacte, el PSOE. Intentarem explicar de forma sintètica, els principals motius pels quals aquest partit, que s'anomena d'esquerres, mai acceptarà un acord que implique la participació en un govern de coalició d'altres partits d'esquerra, sense que açò supose no reconèixer que s'han comès alguns errors estratègics i de plantejament, principalment, d'Unides Podem.
