Opinió
Contradiccions pandèmiques
Complit l’any de pandèmia, podem observar com el virus ha servit com a catalitzador de les contradiccions del capitalisme i ha accelerat una crisi econòmica de la qual començàvem a detectar els símptomes bastant abans de l’alarma sanitària.
Amnistia i veritat
En el passatge titulat «La veritat en marxa: els articles de Zola sobre l'afer Dreyfus» d'Els còmplices –llibre que no m'estic de recomanar vivament un colp, ara sí, llegit amb gran profit i plaer– Enric Iborra reporta el cas que va sacsejar la França i gran part de l'Europa de finals del XIX i principis del XX, el famós 'afer Dreyfus'. Molts intel·lectuals, encapçalats per Émile Zola, van protagonitzar llavors una lluita memorable per la llibertat i els drets democràtics amb la defensa d'aquest capità d'origen jueu expulsat de l'exèrcit i empresonat a l'illa del Diable de la Guaiana frencesa per una falsa acusació d'espionatge.
20 anys després del cas Ismael Álvarez contra Nevenka Fernández
Les persones que hem vist el documental del Cas Nevenka realitzat per Maribel Sánchez Maroto, hem pogut recordar horroritzades el tractament devastador que se li va donar a esta dona pel fet de denunciar públicament un assetjament sexual realitzat per l’alcalde de Ponferrada. En aquells anys 1999, 2000, 2001 va ser una explosió mediàtica pel fet que una dona jove denunciés a tot un «senyor alcalde» Ismael Álvarez i, tot i que Nevenka guanyà el cas als Tribunals, va patir una tortura psicològica de dimensions gegantines abans, durant i després del procés: va ser linxada i humiliada públicament pel fiscal del moment, José Luís García Ancos, que finalment va ser apartat del cas. Va ser rebutjada socialment pels seus veïns i veïnes que sentien devoció per l’alcalde. Els seus companys i companyes del Partit Popular no sols li donaren l’esquena sinó que es posicionaren totalment al costat de l’assetjador. Fins i tot la seua pròpia família en un primer moment mostraren la incredulitat i li recomanaren no fer cap pas en contra d’Ismael. Finalment, i malgrat guanyar judicialment el cas, va haver de marxar a viure fora d’Espanya i 20 anys després mai ha tornat.
La imparable descomposició dels grans estats d'Europa (1830-2008)
Si l'Edat Moderna propicia la concentració de poder a Europa en unes poques mans, l'Edat Contemporània restableix la situació medieval, amb noves incorporacions i tot.
Confederem-nos
En moments de crisi, sanitària, ambiental, econòmica, social i política, s’aguditzen les contradiccions sistemàtiques; s’evidencien les mancances estructurals i ens indueix a una reflexió necessària per repensar models, accions i metodologies que semblen esgotades per construir col·lectivament una nova societat postcrisi. Societat que serà millor o pitjor per a la gram majoria de la població depenent de la correlació de forces en conflicte.
Un cercle amarg que demana solucions
Com a éssers humans que hauríem de tenir alguna ètica, potser la primera pregunta que ens hem de fer és: a qui estem perjudicant amb les nostres accions? Si partim de nosaltres mateixos, podem fer una primera llista: a nosaltres, als que ens envolten, als que explotem, als animals i a l’ecosistema. Sense voler ser exhaustiu, el nostre comportament als primers que afecta és a nosaltres, per exemple, amb una alimentació absolutament nociva per a la salut, els animals i l’ecosistema. Ens aturarem ací.
El valencià provoca accidents
De tots els termòmetres amb què podem prendre la temperatura a la llengua, el de la retolació pública és dels més clars i eficaços. Recordatori per a navegants: ja han passat trenta-nou i trenta-vuit anys de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia i de la Llei d'Ús i Ensenyament, respectivament.
La instrumentació de la pandèmia i del feixisme
Al cap de poc temps de començar la pandèmia de la COVID19 cridava l’atenció com, des de molts mitjans de comunicació dels que sempre reprodueixen i construeixen els discursos del poder, es feia un excessiu ressò de les proclames negacionistes. De seguida es va poder comprovar que això responia a l’estratègia de polaritzar el debat del tal manera que qualsevol crítica al poder sobre la gestió de la crisi fos anatematitzada com a negacionista i per tant anul·lada o, si més no, marginada del debat polític. Aquesta estratègia és semblant a la que utilitzen des dels poders reals amb l’extrema dreta, polaritzant el debat i anul·lant o condicionant molt la resta de les posicions, especialment aquelles que tenen una voluntat més transformadora, per acabar aplicant polítiques des dels governs cada dia més i més de dretes i centralistes. A l’estat francés ja fa unes quantes legislatures que ho estan assajant amb un evident èxit electoral i a l’estat espanyol els ha eixit un deixeble molt avantatjat en aquesta estratègia en la figura de Pedro Sánchez.
Cultura, misèria i companyia
El passat desembre es va fer públic el manifest Alcoi serà cultural o no serà impulsat des dels diversos àmbits culturals de la societat civil. En pocs dies el manifest va ser subscrit per més de tres-cents artistes, escriptors, intel·lectuals, gestors culturals i, en fi, persones preocupades per la mediocritat (per no usar una paraula més forta) cultural en què s'esllangueix una ciutat que en aquest aspecte, com en tants d'altres, presenta moltes ombres i escasses llums.
Silenciar i esborrar el 8M
Un any més commemorem el 8 de març Dia Internacional de la Dona Treballadora i, tot i que els moviments feministes han aconseguit fites importants en els drets de les dones en la banda privilegiada del món, encara hem de lamentar discriminacions que fan que les nostres reivindicacions no siguen un dia a l'any, sinó cada dia de la nostra vida. El 8M és un clam contra les polítiques reaccionàries que ataquen els drets fonamentals de les dones arreu del món. Sempre ha estat un dia reivindicatiu amb color, il·lusió, lluita i joia, hem eixit al carrer amb tot el respecte i responsabilitat que històricament ha caracteritzat la lluita de les dones.