Opinió

Dijous, 16 abril 2020 16:54

La pandèmia del capital

Pareix un món, però tan sols han passat tres mesos d’aquelles imatges esfereïdores de la ciutat xinesa de Wuhan, on construïen hospitals en 10 dies per combatre la Covid-19, o més popularment coneguda com a Coronavirus. Ciutats i pobles on la població es quedava confinada a casa en quarantena, a causa d’un bitxo molt infecciós. Doncs això, ara, aquelles imatges llunyanes, malauradament, les vivim en primera persona. Vull despertar i no puc, i quan ho aconseguisc, veig que el malson és molt real. No estem dins d’una novel·la de Dan Brown. Mes i mig després de l’inici del malson, són moltes les persones que no ho han superat. Des d’ací una abraçada i el meu sentit condol.

Dijous, 16 abril 2020 16:52

Serveis socials, més essencials que mai

Es més que evident que la crisi sanitària de la COVID19 donarà pas a més crisi econòmica i social de la que ja teníem abans, ja que partim d'una situació molt desavantatjosa per a gran part de la població.

Dijous, 16 abril 2020 16:47

Estat pandèmic

Una situació d’emergència social posa de manifest les virtuts i les mancances de les estructures constituïdes, ens fa valorar la seua gènesi i utilitat en relació a la vida i la seua preservació.

Històricament, el País Valencià ha disposat d'un sistema bancari propi arrelat en el territori i enfocat al finançament de l'economia valenciana. Durant més de cent anys, aquest sistema ha estat conformat per caixes d'estalvis i cooperatives de crèdit i caixes rurals, entitats que han desenvolupat una tasca fonamental en el finançament dels sectors econòmics valencians, com ara l'agricultura i ramaderia, la indústria tradicional (tèxtil, fusta i moble, calcer, joguet, cuir, ...) i els serveis (comerç, transport, distribució). Aquest tipus de banca valenciana s'ha caracteritzat per ser una banca de proximitat, coneixedora de les necessitats de finançament de l'economia, donadora d'un tracte personalitzat i a la mesura i creadora de valor social. Aquest model de negoci bancari de proximitat i sostenible, ha anat unit també a una obra social, mitjançant la qual s'han revertit part dels seus beneficis econòmics en el desenvolupament social, cultural, artístic i esportiu dels pobles i ciutats valencianes.

Abans de la coronacrisi, alguns reclamàvem la necessitat d’un procés constituent. I ho fèiem amb el convenciment que la degradació ètica, política i moral del règim del 78 havia dut, tot dirigit per una constitució que no ha servit per garantir la separació de poders o el dret a decidir, a una situació de corrupció política, violència institucional i empobriment de la població, que obligava a replantejar-se el nostre marc de convivència. El règim del 78 consagrà la tirania dels aparells centrals dels partits polítics i condemnà les classes populars a més empobriment, i a una major pèrdua d’oportunitats, tot augmentant l’escletxa entre classes. El règim del 78 va néixer dels pactes de La Moncloa, i ves per on ara, més de 40 anys després els espanyols ens tornen a posar damunt la taula la mateixa recepta.

La inversió pública es defineix per les despeses fetes per banda dels governs per a revertir-les en beneficis per a la població del seu àmbit d’atenció amb l’objectiu de millorar la vida de les persones. En el nostre sistema autonòmic les competències de revertir aquests diners a la població estan compartides amb l’estat. Estan transferides a la competència del País Valencià totes les àrees socials i administratives, quedant per a l’estat l’obra pública d’infraestructures, defensa, justícia, afers exteriors, hisenda -amb dues excepcions-, treball, seguretat social i policia. Per tant haurem d’analitzar la situació de les inversions públiques de les dues administracions en l’àmbit de País Valencià.

Dimarts, 07 abril 2020 19:28

No ho oblidem

La sentència de Pedro Sánchez que el virus no hi entén, de territoris (ni persones), no era només una obvietat llançada com qui vol fer creure que ha descobert Amèrica. El president espanyol és molt aficionat a trepitjar el terreny de banalitats que no comprometen a res, potser perquè no dona més de si. Aquella resposta tramposa a les exigències de confinament de la població i tancament dels principals focus infecciosos no fou més que el preàmbul dels errors en cadena que se'n seguirien les setmanes posteriors i una manera ridícula de dissimular la liquidació de fet de l'estat de les autonomies.

La informació provincial de la Conselleria de Sanitat que comunica cada dia ací en aquesta web oficial http://www.san.gva.es/comunicados-coronavirus ens deixa sense saber què està passant en cada municipi i comarca del País Valencià, és a dir, no se’ns permet tindre la informació municipal i no ens permet saber amb transparència què està ocorrent en el nostre entorn més proper i immediat, on probablement convivim amb els nostres pares, familiars, amistats, coneguts i resta de veïnat.

El producte interior brut (PIB) és la magnitud que mesura en unitats monetàries el valor dels béns i serveis finals que s’han produït en un país durant un període de temps, generalment un any. Un dels problemes pel qual ha estat criticat el PIB com a indicador de la riquesa és perquè no mesura la distribució de la riquesa dintre d’un país ni la diferència entre països i, a més, el seu creixement no garanteix el repartiment de la riquesa, ni tampoc mesura aspectes tan importants com el valor social i ambiental. Hi ha altres indicadors com l'índex de Desenvolupament Humà de Nacions Unides, més vàlids. Però, a hores d’ara, ací encara continuem mesurant per aquest índex. El PIB dividit pel nombre d’habitants del país és el PIB per capita, que és el que estem analitzant i comparant.

Amb el Brexit aprovat i en procés de consumació, la pandèmia del COVID19 ha tornat a sacsejar amb gran virulència la Unió Europea (UE), consumida per la burocràcia i amb dues grans contradiccions internes de més profunditat que les picabaralles dialèctiques entre els seus actuals mandataris. La primera contradicció és la que s’estableix entre la propaganda del que diu de si mateixa l’UE i allò que està fent realment des del seu naixement. La segona entre el fet de ser un dels espais més importants del món per a la valorització del capital[1], a causa del seu gran desenvolupament econòmic, i, alhora, un dels territoris on, malgrat els retrocessos, encara hi resten importants conquestes en drets laborals i polítics que dificulten precisament aquesta valorització.

Pàgina 4 de 26
Joomla templates by a4joomla