Opinió
L'estat d'alarma
Una cosa no podem retraure al comandament central de la pandèmia, no ser escrupolosament respectuós amb l'etimologia i la semàntica. Insuperable com a metàfora de la realitat, com tantes expressions nascudes de les entranyes verbals i literals de la burocràcia que acaben colonitzant domicilis privats i ments incultes, heus ací l'estat d'alarma.
El problema económico valenciano explicado a los no valencianos
La chispa saltaba esta semana en el Congreso de los Diputados. El País Valencià, a través de Joan Baldoví, diputado de Compromís, era ninguneado por la ministra de hacienda Maria J. Montero, que calificaba de enredo e invento la reivindicación del diputado valencianista. La explosión en las redes sociales y el respaldo unánime de su partido ponían en cuestión la continuidad del apoyo de Baldoví al gobierno de Sánchez e Iglesias y algo que puede ser más transcendente a medio plazo, la continuidad del segundo gobierno del Botànic en la Generalitat Valenciana que lideran Ximo Puig y Mónica Oltra.
La Punta
A la memòria de Josep Vicent Marqués
«Ni fam, ni fum, ni fem»
Fa vint anys començà la destrucció de La Punta, eixe tros de l'Horta de València amb alqueries i barraques centenàries que el Port de València es volia engolir. Fou una batalla dura. El Partit Popular, Rita Barberà i l'autoritat portuària la volien per al negoci del Port. Al documental d'Enric Peris «A tornallom» es pot veure la lluita resistent que van oferir els habitants de La Punta i el suport que van tenir de les organitzacions ecologistes i grups de persones voluntàries.
La culpa (no) és de Madrid
Al capdavall, a condició de no perdre la determinació, més val prendre-s'ho amb bon humor. No, la culpa no és del txa-txa-txa que tu em vas ensenyar a ballar, ni, en la peculiar versió alcoianofestiva, del plis-plai que tu em vas ensenyar a xamar. Ni tampoc, com alguns es pensen, de Madrid. Perquè les ciutats, amb els seus habitants, els seus jardins (que allà n'hi ha molts), els seus museus (que allà n'hi ha per a tots els gustos), els seus congressos dels diputats (que allà només n'hi ha un, el de sempre), els seus apartaments i hotels de luxe (ehem), les seues empreses i oligopolis (tots els que són, hi són), els seus teatres (a cabassos), els seus ministeris (tots, cada vegada distints i sempre idèntics) i, en fi, tota la rècua, inclòs el Palau Reial (que ara no caic quants n'hi ha), no són culpables de res. Perquè són abstraccions, símbols si voleu, topònims, última estació per arribar al cel i enyorar-se'n mirant-lo (perquè Madrid, quines paradoxes, és una ciutat en masculí, no com, què direm, València, Barcelona o Palma) per un forat. I llavors, de qui o de què és la culpa que el País Valencià continue des del temps del xotis (o la tarara, o la jota o del ball de Torrent), arrossegant infrafinançament, patint espoli, carregant amb un deute històric que a penes el deixa moure's?
Defensem els interessos valencians
Després de veure com injustament el nostre territori no passa a la Fase 1, sense criteris objectius ni transparència per part del Govern d'Espanya, és més necessari que mai unificar totes les forces de la societat civil i institucions per a l'acord d'un pacte social valencià per a l'eixida de la crisi.
Cotxes i ZAL
Després de tants dies tancats a casa, d'eixir l'estrictament necessari per fer les compres, quin plaer abandonar la gàbia i rodar en bicicleta. Si pedalejar per la ciutat és un goig que afavoreixen l'amable orografia de València i els carrils verds, fer-ho sense la histèria del trànsit motoritzat i enmig d'un aire més net i un silenci mig oblidats és un autèntic luxe. Que a això hem arribat, l'essencial convertit en article de luxe després que el condemnàssem en nom del progrés, com tantes coses.
La pobresa i la Renda Valenciana d’Inclusió. Propostes en la crisi del coranovirus des de l'Assemblea de persones afectades pel Caos en la RVI
En 2018, any en què es va posar en marxa la Renda Bàsica d'Inclusió, es va elaborar el VIII informe Foessa1. Un informe que analitzava la situació de pobresa al País Valenciá en el període que va de 2008 a 2017. En ell es va posar en evidència que “si bé la renda mitjana de la població valenciana s'ha reduït en un 2,9%, qui ha suportat en major mesura els efectes de la crisi ha sigut el grup poblacional amb menys ingressos, que ha vist minvada la seua renda en un 11,5%. Per contra, el 20% de la població més rica ha incrementat la seua renda en un 3,6%.” La instantània que va deixar aquest informe va ser que en 2018 un 51% de la població del País Valenciá es trobava en integració plena, un 28,7% en integració precària, un 10,8% en exclusió moderada i un 9,5% en exclusió severa. Pel que una mica més d'un milió de persones, el 20,3% de la població, es trobaven en situació d'exclusió, una exclusió on la desigualtat i la pobresa econòmica són els factors clau.
Opinió de Rafa Xambó sobre la Punta de l'Horta de València
Tenim dret a decidir-ho tot
Ahir, es va produir un gran desconcert arran de la decisió del govern espanyol de no permetre que la totalitat del País Valencià puguem passar el dilluns a la fase 1, i la contundent reacció de la Generalitat.
Ciència en l'època de la COVID-19
El mètode científic es basa en quatre passos: descriure un objectiu concret que es vol assolir, per a la qual cosa cal conèixer alguna part del problema que es vol abordar, emetre una hipòtesi de com es pot donar una resposta a uns dels possible problemes que encara estan ocults, i finalment elaborar una metodologia robusta per a demostrar la hipòtesi. El pas més important és sens dubte la metodologia, perquè és allò que permet que altres grups puguen reproduir els resultats obtinguts. El procediment s’estructura en: estat actual del coneixement, hipòtesi, objectiu i metodologia.
