Una situació d’emergència social posa de manifest les virtuts i les mancances de les estructures constituïdes, ens fa valorar la seua gènesi i utilitat en relació a la vida i la seua preservació.

Històricament, el País Valencià ha disposat d'un sistema bancari propi arrelat en el territori i enfocat al finançament de l'economia valenciana. Durant més de cent anys, aquest sistema ha estat conformat per caixes d'estalvis i cooperatives de crèdit i caixes rurals, entitats que han desenvolupat una tasca fonamental en el finançament dels sectors econòmics valencians, com ara l'agricultura i ramaderia, la indústria tradicional (tèxtil, fusta i moble, calcer, joguet, cuir, ...) i els serveis (comerç, transport, distribució). Aquest tipus de banca valenciana s'ha caracteritzat per ser una banca de proximitat, coneixedora de les necessitats de finançament de l'economia, donadora d'un tracte personalitzat i a la mesura i creadora de valor social. Aquest model de negoci bancari de proximitat i sostenible, ha anat unit també a una obra social, mitjançant la qual s'han revertit part dels seus beneficis econòmics en el desenvolupament social, cultural, artístic i esportiu dels pobles i ciutats valencianes.

Abans de la coronacrisi, alguns reclamàvem la necessitat d’un procés constituent. I ho fèiem amb el convenciment que la degradació ètica, política i moral del règim del 78 havia dut, tot dirigit per una constitució que no ha servit per garantir la separació de poders o el dret a decidir, a una situació de corrupció política, violència institucional i empobriment de la població, que obligava a replantejar-se el nostre marc de convivència. El règim del 78 consagrà la tirania dels aparells centrals dels partits polítics i condemnà les classes populars a més empobriment, i a una major pèrdua d’oportunitats, tot augmentant l’escletxa entre classes. El règim del 78 va néixer dels pactes de La Moncloa, i ves per on ara, més de 40 anys després els espanyols ens tornen a posar damunt la taula la mateixa recepta.

La inversió pública es defineix per les despeses fetes per banda dels governs per a revertir-les en beneficis per a la població del seu àmbit d’atenció amb l’objectiu de millorar la vida de les persones. En el nostre sistema autonòmic les competències de revertir aquests diners a la població estan compartides amb l’estat. Estan transferides a la competència del País Valencià totes les àrees socials i administratives, quedant per a l’estat l’obra pública d’infraestructures, defensa, justícia, afers exteriors, hisenda -amb dues excepcions-, treball, seguretat social i policia. Per tant haurem d’analitzar la situació de les inversions públiques de les dues administracions en l’àmbit de País Valencià.