Opinió

Diumenge, 26 abril 2020 11:09

Sant Jordi i el virus

Ens hem de remuntar als anys de la guerra de 1936/1939 per trobar un precedent a això d'ara. Aquells anys fatídics no va haver-hi festes de moros i cristians a Alcoi. Deuen ser ja ben poques les persones que ho van viure i se'n recorden. No sé si n'hi ha hagut més, de parèntesis com aquell, d'ençà que tenim notícia de la festa, documentada almenys des del segle XVI.

Divendres, 17 abril 2020 11:13

Contra la fe

Llig en alguns mitjans que l'exèrcit espanyol és la institució més ben valorada pels ciutadans de l'estat (així, en masculí plural i a l'engròs) en l'actual crisi del coronavirus. Done per descomptada la mà no gens innocent que afaiçona segons quines enquestes en segons quins temps de guerra o pau, entre segons quin personal, amb segons quines segones intencions amagades sota l'aparent indagació objectiva d'una certa realitat històrica i social. Que les enquestes les carrega el dimoni, vaja. Amén. Tot i les meues inveterades suspicàcies, conec el pa que s'hi dona, entre les majories democràtiques (desmemoritzades i emmordassades, afegirem), de manera que em pessigue amb insistència el braç per assegurar-me que no estic somiant. A fi de comptes he vist moltes vegades les multituds enfervorides assistir a desfilades i exhibicions d'ardor patriòtic i aplaudir la mateixa música militar que a mi em reté, com a Brassens, en la dolçor del llit.

Dijous, 16 abril 2020 16:58

Reflexions des del confinament

Portem ja algun temps tancats a casa, temps que ens obliga a la reflexió, encara que siga en un parèntesi entre el soroll ensordidor de les xarxes socials i les seues "fakes", l'allau d'informació diària sobre la situació de baixes i contagis, les noticies i els programes cridaners, escarotats i manipuladors de les televisions i ràdios, les lectures de llibres endarrerits, la cura de xiquetes, xiquets i persones malaltes a casa mentre l'ERTO entra per la finestra i qualsevol altra situació de les milers que s'estaran produint de forma extraordinària.

Dijous, 16 abril 2020 16:56

Salvar vides...

Crec que la primera vegada que es va popularitzar aquesta expressió, “salvar vides”, va ser arran els atemptats de les torres bessones al 2011. Des de llavors la propaganda ianqui primer i després tothom fa servir aquesta expressió per a tot. Salvar vides en qualsevol circumstància? No, sols en aquelles que tenen èpica, que són curtes en el temps, i ocorren envoltades de gran parafernàlia mediàtica; i sols per a vides d’occidentals. Ara, qualsevol acció és molt important per a salvar vides al mig de la crisi de la COVID-19, Tothom s’afanya a salvar vides. La crisi passarà i la gent seguirà morint, avui continua morint, per causes absolutament evitables, per exemple la tuberculosi o la malària, o la fam o la violència política. Però sembla que aquestes vides no paga la pena salvar-les.

Dijous, 16 abril 2020 16:54

La pandèmia del capital

Pareix un món, però tan sols han passat tres mesos d’aquelles imatges esfereïdores de la ciutat xinesa de Wuhan, on construïen hospitals en 10 dies per combatre la Covid-19, o més popularment coneguda com a Coronavirus. Ciutats i pobles on la població es quedava confinada a casa en quarantena, a causa d’un bitxo molt infecciós. Doncs això, ara, aquelles imatges llunyanes, malauradament, les vivim en primera persona. Vull despertar i no puc, i quan ho aconseguisc, veig que el malson és molt real. No estem dins d’una novel·la de Dan Brown. Mes i mig després de l’inici del malson, són moltes les persones que no ho han superat. Des d’ací una abraçada i el meu sentit condol.

Dijous, 16 abril 2020 16:52

Serveis socials, més essencials que mai

Es més que evident que la crisi sanitària de la COVID19 donarà pas a més crisi econòmica i social de la que ja teníem abans, ja que partim d'una situació molt desavantatjosa per a gran part de la població.

Dijous, 16 abril 2020 16:47

Estat pandèmic

Una situació d’emergència social posa de manifest les virtuts i les mancances de les estructures constituïdes, ens fa valorar la seua gènesi i utilitat en relació a la vida i la seua preservació.

Històricament, el País Valencià ha disposat d'un sistema bancari propi arrelat en el territori i enfocat al finançament de l'economia valenciana. Durant més de cent anys, aquest sistema ha estat conformat per caixes d'estalvis i cooperatives de crèdit i caixes rurals, entitats que han desenvolupat una tasca fonamental en el finançament dels sectors econòmics valencians, com ara l'agricultura i ramaderia, la indústria tradicional (tèxtil, fusta i moble, calcer, joguet, cuir, ...) i els serveis (comerç, transport, distribució). Aquest tipus de banca valenciana s'ha caracteritzat per ser una banca de proximitat, coneixedora de les necessitats de finançament de l'economia, donadora d'un tracte personalitzat i a la mesura i creadora de valor social. Aquest model de negoci bancari de proximitat i sostenible, ha anat unit també a una obra social, mitjançant la qual s'han revertit part dels seus beneficis econòmics en el desenvolupament social, cultural, artístic i esportiu dels pobles i ciutats valencianes.

Abans de la coronacrisi, alguns reclamàvem la necessitat d’un procés constituent. I ho fèiem amb el convenciment que la degradació ètica, política i moral del règim del 78 havia dut, tot dirigit per una constitució que no ha servit per garantir la separació de poders o el dret a decidir, a una situació de corrupció política, violència institucional i empobriment de la població, que obligava a replantejar-se el nostre marc de convivència. El règim del 78 consagrà la tirania dels aparells centrals dels partits polítics i condemnà les classes populars a més empobriment, i a una major pèrdua d’oportunitats, tot augmentant l’escletxa entre classes. El règim del 78 va néixer dels pactes de La Moncloa, i ves per on ara, més de 40 anys després els espanyols ens tornen a posar damunt la taula la mateixa recepta.

La inversió pública es defineix per les despeses fetes per banda dels governs per a revertir-les en beneficis per a la població del seu àmbit d’atenció amb l’objectiu de millorar la vida de les persones. En el nostre sistema autonòmic les competències de revertir aquests diners a la població estan compartides amb l’estat. Estan transferides a la competència del País Valencià totes les àrees socials i administratives, quedant per a l’estat l’obra pública d’infraestructures, defensa, justícia, afers exteriors, hisenda -amb dues excepcions-, treball, seguretat social i policia. Per tant haurem d’analitzar la situació de les inversions públiques de les dues administracions en l’àmbit de País Valencià.

Pàgina 3 de 25
Joomla templates by a4joomla