Hi ha manera d'eixir per fi de la rotonda o estem condemnats a girar i girar fins que se'ns acaben paciència i gasolina? Però, la rotonda, com l'ase que volta la sènia o el peix que es mossega la cua, el cercle viciós o l'etern retorn, no són més que metàfores. En termes històrics, res no pot quedar absolutament immòbil, aturat. Ni es pot recuperar cap paradís perdut, per la senzilla raó que ni fou mai un paradís ni fou perdut, sinó transformat amb més o menys terrabastall o discreció a través del temps.

En els pròxims dies ens trobarem amb diverses cites electorals en les quals la ciutadania, i sobretot les dones, ens juguem molt. Ens trobem davant d'alguns discursos i consignes que reclamen tornar a un passat que creiem soterrat però que simplement estava esperant que ens creguérem allò de la «transició democràtica». Ens trobem davant grups polítics que s'autoanomenen constitucionalistes, que fan apologia de la desigualtat de drets entre les persones depenent d'on han nascut, quina orientació sexual o quin sexe tenen, i volen acabar amb els drets socials aconseguits amb les lluites populars. En el cas de les dones veiem amenaçades les fites aconseguides de molts anys de lluita pels moviments feministes, una autèntica amenaça per als drets humans.

Hui es compleixen 45 anys de la Revolució dels Clavells, un canvi en la realitat social i política de Portugal que ha sigut sistemàticament ocultat pels mass media espanyols.

Hui més que mai, a poquetes setmanes de les eleccions, és necessari que tots i totes les membres del botànic al País Valencià demanen un tractament financer just.