Mostrant articles per etiqueta: País Valencià

Un any més tornem a conèixer els Pressupostos de la Generalitat. Un any més ens els tornen a vendre, o intentar vendre, com els pressupostos més socials de la història. Un any més ens volen donar a entendre que amb uns pressupostos autonòmics, sotmesos al centralisme de l'Estat espanyol, es poden solventar les necessitats del poble valencià.

Aquesta setmana passada hem tingut la darrera celebració de la Marxa i l’Aplec del Puig, on, com ja ve succeint des de fa molts anys, hi han prevalgut la lògica i la dinàmica partidàries que, tot i legítimes, es mostren insuficients per a segons quines qüestions, quan, segurament, ens aniria millor a tothom si, sense renunciar als espais i propostes partidistes, avantposàrem una certa lògica en clau de país, de País Valencià.

Estem en un moment complicat, d’alguna manera a mitjan termini entre el procés iniciat el 15 de maig del 2011, principi del trontollament del règim que va substituir la dictadura franquista però que reté molts dels seus components i el naixement d’un nou ordre social. Un període de transició  política travessat per l’emergència social, l’atur, els desnonaments i l’aparició de noves formes de pobresa, encara inconclús i ple d’incerteses el resultat del qual es debat dia a dia en els nostres carrers i institucions.

El País Valencià commemora la data del seu naixement com a poble amb la seua Diada Nacional del 9 d’Octubre, val a dir que serà el quart des que en 2015 el PSPV-PSOE i Compromís ocuparen el Consell, després de vint anys on el Partit Popular semblava que mai no perdria el poder sobre les institucions valencianes. Enguany també commemorem el centenari de la Declaració Valencianista de 1918, una fita important del nostre passat, que cal reivindicar actualitzant el seu legat.

La manifestació eixirà el 9 d’octubre a les 18,30h de la Plaça de Sant Agustí a València.

Les dues vessants del problema econòmic estructural que pateix el País Valencià són el deficient finançament públic i l´insostenible model econòmic actual. La vessant del problema més oblidada i amagada, de la qual poc es parla i menys es discuteix, és el canvi del model econòmic del País Valencià i sols depèn de la voluntat del Govern valencià. Tots els indicadors econòmics desprès de la crisi financera i econòmica indiquen la necessitat urgent d´aquest canvi. Amb dades de 2017, el PIB per càpita valencià té un índex 12 punts inferior a l´índex estatal. Les taxes d´activitat han caigut del 61,1 % al 59,5 % i les taxes d´ocupació ho han fet del 54,9 % al 42,9 %. Però l´empitjorament més gran s´ha produït en les taxes d´atur, que han pujat del 8,8 % al 28,1 %, 12 punts d´augment i sempre entre 2 i 3 dècimes per damunt de la mitjana de l´Estat. Les taxes d´atur juvenil varen arribar fins al 56,7 %. El percentatge de persones pobres al País Valencià s´ha incrementat en vora 10 punts fins a arribar prop del 30 % de la població. Les altes taxes de temporalitat i treball a temps parcial són altres indicadors de que el model econòmic no és l´adient ni és sostenible.

A continuació podeu descarregar el document 'Propostes per al País Valencià'. Aquest treball és fruit del debat a les II Jornades de l'Escola de Formació Toni Terrones, que van tindre lloc aquest estiu a Gandia, i al posterior debat i la reflexió entre totes les persones associades i simpatitzants de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.

Com cada any des de fa quaranta-dos, cada 25 d’agost la població del Camp, dit «de Mirra», a l’Alcoià, celebra la representació d’un fet històric esdevingut en aquesta localitat: el tractat que subscrigueren el rei Jaume I, rei de catalans i aragonesos, i l’infant Alfons de Castella i Lleó en nom del seu pare Ferran III. Bé, és el tractat d’Almisrà, perquè en un lloc dit en àrab andalusí «al-Misra‘a» (o siga, «el Camp») Jaume I i qui havia de ser el seu gendre s’entrevistaren i pactaren en 1244 els límits dels seus regnes respectius. I d’aquí, succés que determinà la primera frontera meridional valenciana, sorgí una representació teatral popular en 1976, la qual, amb el pas dels anys, s’ha convertit en un senyal d’identitat del poble que la promociona.

La lluita contra l'espoli històric i estructurat que patim el poble valencià no pot restar condicionada permanentment per les confrontacions electorals, que, tot i ser legítimes, entrebanquen la consecució d'uns objectius que ens afecten positivament o negativament al conjunt de la ciutadania valenciana, i molt especialment als sectors populars.

Dies atziacs per a una població emblemàtica del nostre País Valencià, Llutxent, assotada per un incendi devastador que ha reduït a cendres la sureda més meridional dels Països Catalans. Ara, extingida la cremadissa, toca refer-se de les ferides provocades per la batalla contra el foc, d’aquí el Projecte Fènix, impulsat per l’Ajuntament de Llutxent. Batalla la darrera contra els elements, a Llutxent batallaren els homes en el passat: hi ha una batalla mítica, que ha deixat empremta en les celebracions de l’Església catòlica, la del miracle, i un altra de debò, en la qual per primera i única vegada, l’exèrcit de Jaume I fou vençut pels sarraïns.