Imprimir aquesta pàgina
Dimarts, 05 abril 2022 16:15

La impotència del govern valencià davant la privatització de la sanitat

Escrit per Blas Ortega
La impotència del govern valencià davant la privatització de la sanitat Pixabay

Una llarga història

El març del 2016, davant la intenció de l'asseguradora alemanya DKV de vendre el 65% de la seua participació en la concessió de l'hospital de Dénia a Ribera Salut (RS), propietat de Centene Corp, la llavors consellera de Sanitat, Carmen Montón, decideix intervenir a la compra de les accions (segons deia, la reversió directa suposava una indemnització de 60 milions d'euros).

Segons RS, propietària del 35% restant, l'assisteix el dret de tempteig, i la Conselleria de Sanitat (CS) només té dret a ser informada dels canvis a l'accionariat.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, diu llavors que Dénia serà la primera concessió a recuperar perquè és on «s'ha evidenciat més que la privatització no ha funcionat».

El 2019, després de les negociacions a tres bandes, l'oferta de la Conselleria de Sanitat no satisfà les demandes de DKV i l'operació es frustra.

La situació actual

L'agost del 2021, RS compra a DKV el 65% de les seues accions del departament de Dénia i rep l'aprovació de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), i bloqueja així la via perquè la Generalitat recupere el departament de salut.

La Llei de Salut de la Comunitat Valenciana prohibeix expressament des del 2018 que una mateixa empresa controle més del 40% de l'accionariat en més d'una concessionària d'un departament de salut de la Comunitat Valenciana, com és el cas de RS.

La nova consellera, Ana Barceló, es limita a comunicar aquesta prohibició legal a la CNMC i a dir que «garantirà el compliment de la llei». Diu que, segons l'informe de l'Advocacia de la GV que posseeix, les empreses han de comptar amb l'autorització prèvia i expressa de la GV per tancar l'operació i que la CS «no té coneixement oficial de la compravenda», i per això no pot fer res més.

Els consellers delegats de DKV i RS diuen que s'han reunit amb la consellera després de lliurar per registre d'entrada de la CS escriptura pública de l'acord de compravenda.

A l'agost els sindicats demanen per escrit a la GV que es paralitze i s'impedisca l'operació. Al setembre, davant de la petició dels sindicats del departament a la CS, que adopte mesures cautelars per evitar el traspàs efectiu del departament a RS, la consellera es desplaça a l'hospital de Dénia per assegurar-los que impugnarà l'acord.

El gener del 2022, quatre mesos després, després de les declaracions de la consellera que «no n'hi havia cap novetat» sobre l'hospital, els sindicats reclamen una vegada més l'informe de l'advocacia a Barceló. La realitat és que aquest informe, una vegada aprovada l'operació per la CNMC, ja no és tan concloent. Segons juristes experts en la matèria, la CS hauria d'haver resolt anticipadament el contracte de compravenda per incompliment de la llei per impedir-ne l'operació. Passats tres mesos aquesta possibilitat decau.

La impotència de la GV

El passat 2 de febrer, Ana Barceló es va reunir amb el comité d'empresa de Dénia, gairebé cinc mesos després que els ho demanaren, per tornar a prometre que s'iniciaria un procediment contra Ribera i DKV; però al març, els representants sindicals de l'hospital segueixen sense tenir constància que la CS haja obert cap procediment. Els sindicats senten, amb raó, que la CS està intentant bloquejar les seues reivindicacions sobre la recuperació de l'hospital i desviar les protestes sobre això.

La consellera continua afirmant que no s'havia començat cap moviment a falta de comptar amb l'escriptura de compravenda de les accions, però va prometre que actuaria en «breu».

No creiem errar si afirmem que, una vegada més, Ximo Puig incompleix les seues promeses, que no té intenció de revertir les concessions administratives sanitàries, que tracta de guanyar temps fins que passen les eleccions vinents autonòmiques per arribar a un acord amb Centene Corp. La mobilització massiva dels sindicats i dels ajuntaments, amb els treballadors i la població de la comarca (i no només) podran fer que es revertisca la concessió, sense indemnitzacions. Ja val de xalaneig amb les multinacionals.

Articles relacionats (per etiqueta)