Divendres, 20 Març 2020 20:37

Census-Census

Escrit per Miquel Pitarch

No tinc el costum de parlar de coses molt properes o personals, però en aquest article m'agradaria compartir una experiència recent que he trobat interessant.

Aquests dies als Estats Units, país on residisc i del qual tinc la condició de ciutadà, s'està efectuant el cens de població. El cens és un acte regulat a la Constitució dels Estats Units i és obligatori fer-lo per tots els habitants del país cada deu anys. Del cens es calcula entre altres coses, el nombre d'escons que es trien per cada estat a la casa de representants (equivalent al congrés de diputats espanyol). El cens sempre és problemàtic a causa de la quantitat de persones no documentades que hi viuen i treballen ací. Aquesta població, que en alguns estats és molt prevalent, no és gaire partidària d'identificar-se, per raons ben òbvies, sempre amb la por al coll que puguen ser extradits, especialment amb els vents que bufen sota l'administració Trump.

En fi, he rebut a casa un formulari, o millor dit una clau telemàtica per accedir a un formulari en xarxa, amb unes quantes preguntes prou bàsiques que cal respondre. Ja sabeu, nom, edat, sexe, etc. Algunes d'elles eren ben evidents; altres, en canvi, no tant. Per exemple, si estàs pagant la hipoteca de la casa o ja la tens pagada. Per què collons voldran saber si tinc la casa pagada o no? O millor dit.... què els importa a ells? Per altra banda, la pregunta de 'sexe' l'he trovada minsa. M'havia esperat més opcions de les conegudes mascle o femella, considerant la diversitat actual. En fi, temps al temps. Per altra banda quan es pregunta per la relació dels habitants de la casa sí que s'ofereixen un ventall més ampli de respostes. Mireu baix.

L'assumpte es posa més interessant quan arribem a les preguntes 6 i 7, on ens demana per la nacionalitat i raça. Sempre m'he preguntat per què volen saber la raça de les persones que hi habiten, i la resposta que obtinc és sempre la mateixa: per poder introduir polítiques antidiscriminació. Personalment pense que la no-discriminació racial comença per no preguntar ningú de quina raça es, i prou.

Però la pregunta 6 té mèrit, hi diu: És aquesta persona d'origen hispà, llatina o espanyola?. Bé, la resposta semblaria ben fàcil en el meu cas, simplement responent un Sí i prou. Responent un Sí en el sentit que u es considera llatí, originari de pobles de llengua llatina com el català; o un Sí en el sentit que u és d´origen hispà, entenent hispà per aquells habitants d'Hispània com antic espai físic. D'altra manera la meua resposta seria un No en el sentit d'origen espanyol, entenent espanyol com a nacionalitat, en la qual no crec. Per tant dubte que respondre...

Però la cosa no és tan fàcil, ja que l'opció del Sí, sense més, ni tan sols s'ofereix. Els sis que s'ofereixen són condicionats, Sí, mexicà; Sí, cubà; Sí, d'altre origen hispà, llatí o espanyol –escriga el gentilici del país que escau–. Hi ací rau el dilema. Si soc llatí, quin tipus de llatí soc? Bé, després de molta reflexió he triat l'última opció, i escric "Sí, valencià".

Però, si penseu que açò acaba ací, espereu a veure la pregunta 7, que va de races. Cada vegada que es parla de races entrem en un terreny força llefiscós i lliscadís. La pregunta tanmateix és senzilla: Quina és la raça d'aquesta persona?, i s'ofereixen un ventall de races com a resposta. Com que no sóc antropòleg, no hi entraré a valorar si el llistat de races és correcte o no. Vaig directament a la primera casella que diu 'Blanca' i la marque, encara que dubte, ja que un poc de moro segur que en porte a la sang. El problema ve perquè quan marques la casella que t'identifica amb la raça blanca, has de dir també un gentilici d'origen (alemany, irlandés, anglés, espanyol, etc.). En aquest punt em grinyolen les dents amb les opcions. Què vol dir ser de raça blanca espanyola? Més aviat semblaria que estem parlant de cavalls. Es refereixen a espanyol com una raça o com una nacionalitat? Si és la primera, no hi estic. La 'raza española' ja va morir amb Don Pelayo, El Cid, els de la pica en Flandes, els últims de Filipines i la cruzada nacional franquista. Si és la segona, no considere 'espanyol' com una nacionalitat, sinó com un col·lectiu estatal. Soc ciutadà espanyol. No em queda més remei (¨Es español quien no puede ser otra cosa¨, Cánovas del Castillo dixit) de la mateixa manera que ho soc –voluntariament– dels Estats Units. Però en qualsevol cas no em considere un nacional espanyol com no em considere un nacional nord-americà. De fet, els Estats Units tenen clar que són un país plurinacional, incloses les nacions índies americanes com les primeres nacions originals. Tan és així que al procés d'obtenir el passaport estatunidenc se'l coneix com l'obtenció de la ciutadania (Citizenship), no de la nacionalitat. Al Reino de España és diferent. El procés d'obtenir la naturalització a l'Estat Espanyol s'anomena 'nacionalización'. En fi, ens volen a tots nacionals i espanyols i tal cosa no existeix, no importa quanta policia nacional, selecció nacional, museus nacionals i himnes nacionals espanyols vulguen beneir. Com a molt, i si així ho decidim lliurement, Espanya podria ser un estat plurinacional de bascos, catalans, gallecs i castellans i prou. Per tant, després de reflexionar-ho vaig a l'ordinador, trie la pregunta 7 i escric, Valencià, de nació Catalana, seguint els principis fusterians. I prem 'enter' al teclat i envie el cens.

Publicat en Nosaltres la Veu

Joomla templates by a4joomla