Dijous, 04 abril 2019 18:53

Són les mateixes lleis per a tothom?

Escrit per Joaquim Meneu

Quan s’acaba la collita de la taronja, les ajudes que poden percebre els collidors són molt inferiors a les que tenen els que participen en la collita de l’oliva.

Em referisc a la legislació i normativa que ix del govern central i de les Corts Espanyoles, perquè està clar que cada comunitat autònoma té les seues lleis pròpies, de menor impacte en la ciutadania.

Hi ha qui no para de dir que les lleis de les institucions centrals del Regne d’Espanya han de ser iguals per a tots i que quan ells manen o seguisquen manant vetlaran perquè siga així. Donen per cert que actualment són les mateixes i fan entendre als ciutadans que efectivament ho són.

Res més allunyat de la realitat! Fem-ne un repàs:

  • Concerts econòmics.

Els territoris forals d’Euskadi i Navarra tenen una hisenda particular que els permet disposar de més diners per habitant per a gestionar la cosa pública. No cal dir que la població d’allà n’ix beneficiada. Una cosa molt distinta eren els primers concerts de finals del segle XIX, que gravaven més que res el consum de les classes populars i beneficiaven sobretot l’oligarquia. Progressivament va anar corregint-se el sistema i en proporció va anar augmentant la contribució de la propietat i les rendes i finalment es van adaptar a la normativa fiscal general.

S’ha de deixar clar que el concert és posterior a l’abolició dels furs, en la pràctica una manera per al govern central d’assegurar-se la col·laboració de les diputacions basques.

Concerts econòmics ampliats a més territoris serien molt contestats per les regions beneficiades pels pressuposts generals de l’estat. Com apuntava el comentarista de la Base III de la Declaració Valencianista de 1918, caldria buscar la solució en la divisió dels imposts, pròpia d’un sistema federal, i amb hisendes pròpies en cada estat federat.

  • Dret civil

Entre un 25 i un 30% de la població té un codi diferent del general (dret comú): Catalunya, Illes Balears, Aragó, Navarra i almenys Biscaia de la comunitat foral d’Euskadi. Estos territoris segueixen sense voler equiparar-se al dret general. No serà tan excel·lent el dret comú per molt que ho ploclamara Felip V.

Prou que haguera volgut el poder central suprimir-los al final del segle XIX, però l’oposició va ser tan forta que es va haver de conformar, almenys a Catalunya, en imposar el dret comú com a supletori. Una altra cosa és permetre ara un dret civil propi en altres territoris, ja hem vist el que ens ha passat als valencians. Quan semblava que ja el teníem consolidat, poc ens ha durat l’alegria i entre els partits grans i els poders de l’estat hem comprovat una volta més com ens han humiliat.

  • IVA i imposts especials.

Ací els beneficiats són els pobladors de Canàries, Ceuta i Melilla, Exempcions d’IVA que fan que puguen comprar els productes més barats.

És evident que es tracta d’una mesura per compensar deficiències d’estos territoris, separats d’una manera clara de la resta del territori, geogràficament parlant. No obstant molta gent ben situada també se’n beneficia.

  • Ajudes als parats agrícoles

Potser es tracta de l’apartat més popular del tema ací referit en pobles agrícoles valencians. És molta la gent que és conscient que quan s’acaba la collita de la taronja, les ajudes que poden percebre els collidors són molt inferiors a les que tenen els que participen en la collita de l’oliva a Extremadura i Andalusia. Inclús es dona el cas d’algú que ve des d’eixes regions al País Valencià per a completar els jornals que li falten per a accedir a eixes ajudes.

  • Ajudes de la PAC (política agrària comuna)

El que li arriba a un llaurador valencià en proporció als seus ingressos totals, és molt menys del que va a parar a les butxaques dels agricultors de la resta de l’estat.

Ja és suficient amb els exemples que hem tret. En les pròximes eleccions els partits d’àmbit estatal no van a exigir que els valencians siguem tractats igual que els treballadors del camp andalús, els habitants de Canàries, Euskalherria, o els territoris de dret especial o foral. On està la igualtat que tant proclamen?

Les desigualtats actuals responen al menyspreu del govern central pels treballadors del camp valencià i dels titulars d’explotacions agrícoles, a motius polítics en el cas del tracte fiscal diferenciat als territoris forals i , per sort, a la impotència de l’estat unida a la forta oposició que va haver en el seu moment en el cas del dret civil.

La paraula “igualtat” per als grans partits s’invoca per a camuflar la repressió del dret a decidir de nacionalitats i col·lectius dissidents del pensament oficial dels que sempre han manat. I no calen més comentaris.

Joomla templates by a4joomla