Dilluns, 17 Desembre 2018 20:23

"Terra repartida i Unió Europea", per Joaquín Meneu

Escrit per Joaquín Meneu

L´agricultura valenciana necessita fer front a una problemàtica tan antiga com l´inici de l´exportació a distància de la nostra fruita i hortalissa. Els que haurien de ser els nostres valedors sembla que defensen interessos aliens i fins i tot han aconseguit que ens sentim parcialment culpables dels nostres problemes.

Em referiré sobretot al sector citrícola, que conec més, però moltes de les reflexions que faré pense que són vàlides per a altres cultius valencians.

Portem més de 30 anys dins el mercat comunitari europeu, teòricament com a socis de ple dret. El futur que teníem al davant era del tot favorable, o almenys ho pareixia: preferència dels productes europeus, ajudes a les explotacions agràries i intervenció favorable sobre els mercats.
Ha arribat la integració plena i una volta més els valencians ens hem trobat amb la dura realitat, que ara a final de 2018 queda del tot a la vista: clementina primerenca regalada al comerciant o pendent de collita, invasió de cítrics de l´altre hemisferi i ajudes a les explotacions agràries que són un desastre per tots els costats. Els agricultors valencians són els més maltractats de la Unió Europea: se´ls exigeix molt i se´ls dona molt poc. I si a més tens poca terra, ni pruna. I d´açò vull parlar sobretot en esta col·laboració.

Si tens poca terra, no tens dret als ajuts pel manteniment de l´activitat. Jo no dic que al qui tinga mitja fanecada d´hortalisses i uns pocs arbres per a casa se li hagen d´abocar els diners, però al que conrea 4, 6 o 8 fanecades de tarongers, que ja es juga un capital important, si li toquen 100 o 200 euros de les ajudes, no comprenc per què li´ls neguen. Aquells que es lloguen en treballs moltes vegades precaris, ¿ per què no han de poder completar els seus ingressos en eixa poca terra que han heretat dels seus pares? ¿És que quan estan desfaenats haurien de quedar-se al bar o al casino a cremar els pocs euros que tenen? ¿És que haurien de malvendre les seues propietats als propietaris forts per tal que puguen constituir explotacions “racionals”? És que són una càrrega per a la burocràcia comunitària?

Els diners europeus destinats a les explotacions haurien d´anar directament als titulars que cultiven els horts des de la primera fanecada i sense els tràmits burocràtics actuals que et fan perdre més d´un dia.
Fa anys les autoritats del ram li van dir al llaurador valencià que s´havia d´agrupar en cooperatives de cara a la comercialització. Com les ajudes eren prou generoses, es va seguir la consigna. Uns anys més tard només se sent que malparlar de les cooperatives, perquè aquelles intervencions no han anat acompanyades d’autodisciplina en el sector, i la comercialització és un desastre, i a això ha contribuït la UE.

Si les autoritats volen reduir el minifundisme, el primer que haurien de fer és suprimir els imposts a la compra de finques colindants, perquè si reunir 7 o 8 fanecades al voltant de la teua no té compensacions per part de l´administració, val la pena l´esforç?
I després de la hipotètica desaparició del minifundisme, no acabaríem despullant un sant per vestir-ne un altre? En la zona citrícola que millor conec, no ha sigut les finques menudes les que s´han abandonat quan han hagut problemes en el sector, sinó les mitjanes o grans procedents de les transformacions de les dos darreres dècades del segle XX.

El propietari menut s´ha adaptat millor a les sacsejades. També s´ha de dir que el regadiu tradicional ocupa terres més fèrtils, més ben comunicades i que han pogut accedir millor al reg comunitari a pressió.
I també ecològicament és més sostenible la propietat menuda. La defensa fitosanitària respecta més els enemics naturals de les plagues en el minifundi. El sòl es conserva millor quan el vent i la pluja castiguen les finques.
Jo no sé si les autoritats comunitàries volen que les explotacions agràries valencianes s´adapten a un cànon de perfecció. Crec que haurien d´estudiar millor les situacions i adaptar-se al que hi ha, que no és tan roín com ens volen fer creure. Millorable podrà ser, però no està bé fixar-se només en els defectes i pitjor encara que servisca d´excusa per castigar els més vulnerables.

Els valencians ens hem de sentir orgullosos de moltes coses, també de l´estructura de la propietat heretada des del dia de la nostra constitució com a estat independent per Jaume I. Ara resulta que la UE afavoreix més la gran propietat de llocs com Andalusia, generadora històricament de tanta misèria. L´ agricultura valenciana en canvi, a més d´haver sostingut una població agrària en bones condicions generalment, ha pogut contribuir a l´inici de l´activitat en altres sectors. Com a premi és maltractada per les administracions.
Els polítics i els sindicats agraris valencians ens han de defendre de veritat i remoure la societat valenciana en defensa de la seua agricultura, que si segueix reculant acabarà desapareixent.

Joaquim Meneu,

Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, @DaDPV

Article publicat en València Extra

Joomla templates by a4joomla