Diumenge, 09 Desembre 2018 23:18

"Els nostres municipis i l'infrafinançament valencià", per Eduard Garcia Molina

Escrit per Eduard Garcia Molina

El primer cap de setmana de novembre es va desenvolupar a Biar el primer Encontre de Dones Rurals del País Valencià organitzat per FEDEMUR-PV. Entre altres vaig assistir al diàleg que oferiren el professor de Geografia de la UA Antonio Martínez Puche i el catedràtic de la UPV José María Álvarez Coque, qui intervingueren sota el títol “Diàleg de despoblament: De les necessitats a la búsqueda de solucions”, on entre altres vincularen les causes del despoblament a l’infrafinançament, el deute odiós que hem hagut de contraure per a compensar-lo i que ens obliga a invertir el 25% dels pressupostos de la Generalitat a amortitzar-lo amb interessos i l’espoli fiscal que patim de més de 6.000 milions d’euros anual, que pateix el nostre país per part de l’Estat.

És cert que este terme, “infrafinançament” ja és compartit per una àmplia majoria dels valencians i valencianes, i també per les cinc formacions representades en les Corts Valencianes. Un terme que fins fa uns anys -tot i ser una realitat de dècades- no es reivindicava llevat d’algunes formacions minoritàries i no va ser fins a les grans manifestacions del 10 de juny i del l’18 de novembre de l’any passat que es fera una demostració de força contundent per part del poble valencià. Encara però no està políticament assumit ni reivindicat ni el tema del deute i la seva necessària condonació ni el tema de l’espoli fiscal.

Però si ens centrem en els nostres municipis l’infrafinançament pot sonar com un fet llunyà que a qui deuen interessar és a l’administració i la classe política, com si la cosa no anara amb nosaltres llevat que sabem que patim una injustícia històrica que ens empobreix any rere any.

Tot i que ben bé que va amb nosaltres quan cada valencià/na perdem 100 € al mes que van l’administració estatal i no tornen al nostre territori ni en forma d’inversions, ni en els Pressupostos Generals de i el tema de l’espoli fiscal. Unes xifres que se situarien al voltant dels 1.450 milions d’euros a l’any d’infrafinançament i més de 6.000 milions d’espoli, sent que el País Valencià som un 10 % de la població estatal, i representem igualment el 10 % del Producte Interior Brut de l’Estat.

Els 6.000 milions d’euros d’espoli fiscal –via impostos majoritàriament- que van al Ministeri d’Hisenda i no tornen a la nostra terra, o el que rep cada valencià en comparació amb altres territoris.

Això afecta en el nostre dia a dia i dels nostres municipis a l’hora que els ajuntaments, l’administració més pròxima a la ciutadania, tenen una falta de recursos per realitzar inversions al poble i millorar així la vida del veïnat.

Recursos que són nostres i necessitem per fer front a la despoblació, quan els nostres joves han de trobar oportunitats lluny de la seua terra, quan hem de fer front a l’envelliment progressiu de la societat, quan per exemple des de Conselleria de Benestar Social no es tenen suficients recursos per avançar en la tramitació d’expedients de dependència, o la carència en transports, per posar sols uns exemples.

Un repte que com a societat valenciana hem d’afrontar amb la reivindicació d’una Hisenda pròpia que recapte totes les nostres contribucions, ser amos dels nostres recursos i en tot cas pagar la part que ens pertoque a l’Estat amb un model similar dels que segueixen Euskadi i Navarra que tenen un model de desenvolupament, taxes d’atur o servicis públiques simplement envejables.

Eduard Garcia Molina

Decidim! Alcoià-Comtat

Article publicat en la revista comarcal 'Barcella'

Joomla templates by a4joomla