Opinió

Divendres, 13 Setembre 2019 19:36

La banalització del franquisme, part I

Encara ara recorde els plors d’una xiqueta francesa en un xicotet poble del Maestrat, després de vore el sofriment d’un bou amb foc a les banyes. Aleshores em vaig preguntar el perquè dels sentiments contradictoris; plors d’uns, rialles d’altres. Quan et fas eixa pregunta, trobar la resposta és senzilla: el costum de tota la vida. Doncs això, el costum de conviure amb el maltractament animal, en aquest cas, als bous, et fa voreu com alguna cosa normal i habitual. Pel que alguns són barbaritats, per a altres és alguna cosa que s’ha fet tota la vida i per això no dóna cap importància, ho normalitza. Fa unes setmanes escoltava pati difús que el govern japonés autoritzava novament la matança de balenes 50 anys després. Em deuria sorprendre escoltar, com ho he fet, a alguns protaurins dir que la matança de balenes és una barbàrie?

Divendres, 30 Agost 2019 14:08

Govern feminista?

Quan Pedro Sánchez va conformar el seu govern algunes veus van celebrar que es tractava d’un govern feminista atès que gran part de l’executiu es troba format per dones. Tot i que la fita és realment per a celebrar, em vaig preguntar si el fet que un govern estiga conformat per dones ministres suposa que és feminista tal i com entenem els Feminismes.

Dimarts, 30 Juliol 2019 18:37

La foto

Wayne Wang i Paul Auster van codirigir en 1995 la pel·lícula Smoke a partir d'un guió del novel·lista de Newark inspirat en un dels seus contes per al The New York Times. Aggie Wren (Harvel Keitel) regenta un estanc a Brooklyn on l'estiu de 1987 s'entrecreuen diverses històries i personatges, entre ells un escriptor en hores creatives baixes, Paul Benjamin (William Hurt). El motiu central del film, que és el que ara m'interessa destacar, és la fotografia que cada dia a la mateixa hora l'estanquer fa del que passa davant el seu establiment.

Divendres, 12 Juliol 2019 20:04

El senyor Borrell i l'agricultura valenciana

Borrell devia ser secretari d´algun ministeri encarregat d´obra pública, encara no era ministre, i en el seu català del prepirineu va dirigir unes paraules als assistents. Era una vella aspiració del regants de la Plana tindre assegurat el subministre d´aigua, i la contribució de la conducció des de Vallat fins a l'embassament construït era innegable.

La crisi del capital del 2007/8 va posar fi a una època de certa estabilitat política als països dominants, una estabilitat basada en l'acceptació tàcita o explícita, per part de la socialdemocràcia i l'esquerra en general (llevat de poques excepcions), del marc general del neoliberalisme imposat per les dretes a escala mundial. El capital, però, abocat a una disbauxa especulativa per a incrementar els seus guanys, havia emprat aquesta estabilitat que l'afavoria per a generar una bomba financera que més d'hora que tard havia d'esclatar. I ho va fer, incrementant el grau de transmissió de rendes del treball al capital. Els mecanismes són sobradament coneguts: rescat bancari amb diners públics, retallades salarials, precarietat permanent, increment de la productivitat intensiva i extensiva, privatitzacions, encariment de les condicions de vida, rebaixa de l'esperança de vida per a àmplies capes socials. És a dir, agreujant les condicions de vida i treball de la majoria i afavorint l'increment dels guanys de la minoria privilegiada.

Dilluns, 08 Juliol 2019 11:56

Penúria

Amb un to de tristesa no exempt de pessics d'agre humor, es lamentava en aquestes mateixes pàgines l'amic Francesc Pou de com la majoria de gent veu els escriptors ("eixos penjats que escriuen", segons la gràfica definició de l'autor). La displicència que Pou atribueix a la cambrera que va atendre un grup d'escriptors en un restaurant d'Altea ("¡Ah, ésos de la poesía!", en castellà, no per casualitat) és, efectivament, un símptoma molt significatiu del mal dels nostres dies, però no sempre s'expressa de manera tan clara. Diuen que la ignorància és molt atrevida, i ho és, sens dubte. 

Divendres, 05 Juliol 2019 17:35

El ritme polític i les necessitats socials

Fa més de dos mesos que van tenir lloc les darreres eleccions autonòmiques. Des d’un primer moment el resultat va estar clar pel que fa als blocs que van guanyar i els que van perdre. La mateixa nit electoral tothom donava per fet que, llevat d’imprevistos de molt de gran importància, el govern del Botànic tindria continuïtat. Com que les eleccions estatals van estar convocades per a un mes més tard, també es donava per fet que fins que no estiguera clar el resultat espanyol, no s’avançaria gaire en la conformació del nou govern del País Valencià. Un signe de dependència o només de necessària tàctica política?

Divendres, 21 Juny 2019 13:23

Mai aprenem de la història

La situació social i política del món a hores d'ara s'assembla massa a la de principis del segle XX amb les conseqüències del crac del 29: desigualtat social i econòmica, pujada del feixisme, guerres d'odi i destrucció, desfeta de la majoria de la població. La fallida de 2007 amb les hipoteques subprime i l'esclat de les bombolles immobiliàries i financeres per tot arreu del món, mostren el vertader rostre del sistema econòmic del capitalisme global en el seu estadi especulatiu i devorador de persones, recursos i riquesa. Les conseqüències d'aquesta fallida ens han portat a una situació galopant de pobresa i desigualtats semblants a les de les èpoques prèvies a les 1ª i 2ª Guerres Mundials, adobades ara amb un control mundial de la informació a través dels mitjans de comunicació, la internet i les xarxes socials, en mans de les elits econòmiques.

Diumenge, 16 Juny 2019 14:01

El Maig del 68 que sacsejà a la Safor

El passat mes de novembre vaig assistir a un Congrés Internacional sobre el Maig del 68, celebrat en el Centre d’El Born de Barcelona, amb motiu del cinquantenari dels esdeveniments que al llarg de 1968 van commoure societats molt diverses de la geografia mundial a partir de les revoltes que es van produir a París.

En l’anterior col·laboració ja vam apuntar que la problemàtica agrícola no es pot deslligar d’altres sectors. I hauríem de dir més: qualsevol sector forma un tot amb la resta i conjuntament s’haurien d’abordar. Anem a seguir donant les nostres raons en favor d’un camp valencià fort.

Pàgina 1 de 16
Joomla templates by a4joomla