Decidim denuncia que la gestió de la crisi del Govern d'Espanya ha estat tardana, on criteris polítics i econòmics han tingut més pes que els criteris epidemiològics i demana a la Generalitat que mantinga el confinament al País Valencià fins que les proves ràpides i l'abastiment de material sanitari de seguretat estiga garantit per a tota la població treballadora.

Abans de la coronacrisi, alguns reclamàvem la necessitat d’un procés constituent. I ho fèiem amb el convenciment que la degradació ètica, política i moral del règim del 78 havia dut, tot dirigit per una constitució que no ha servit per garantir la separació de poders o el dret a decidir, a una situació de corrupció política, violència institucional i empobriment de la població, que obligava a replantejar-se el nostre marc de convivència. El règim del 78 consagrà la tirania dels aparells centrals dels partits polítics i condemnà les classes populars a més empobriment, i a una major pèrdua d’oportunitats, tot augmentant l’escletxa entre classes. El règim del 78 va néixer dels pactes de La Moncloa, i ves per on ara, més de 40 anys després els espanyols ens tornen a posar damunt la taula la mateixa recepta.

La inversió pública es defineix per les despeses fetes per banda dels governs per a revertir-les en beneficis per a la població del seu àmbit d’atenció amb l’objectiu de millorar la vida de les persones. En el nostre sistema autonòmic les competències de revertir aquests diners a la població estan compartides amb l’estat. Estan transferides a la competència del País Valencià totes les àrees socials i administratives, quedant per a l’estat l’obra pública d’infraestructures, defensa, justícia, afers exteriors, hisenda -amb dues excepcions-, treball, seguretat social i policia. Per tant haurem d’analitzar la situació de les inversions públiques de les dues administracions en l’àmbit de País Valencià.

Des del govern espanyol i part de l’oposició dretana estan promovent el que han anomenat un nous Pactes de la Moncloa per afrontar la crisi del COVID-19 amb responsabilitat d’Estat. Podem valorar els fruits dels pactes de fa més de 40 anys amb perspectiva. Uns pactes que han perpetuat un règim monàrquic hereu del franquisme i van servir per donar continuïtat a les estructures franquistes que han perdurat fins als nostres dies.

Dimarts, 07 abril 2020 19:28

No ho oblidem

La sentència de Pedro Sánchez que el virus no hi entén, de territoris (ni persones), no era només una obvietat llançada com qui vol fer creure que ha descobert Amèrica. El president espanyol és molt aficionat a trepitjar el terreny de banalitats que no comprometen a res, potser perquè no dona més de si. Aquella resposta tramposa a les exigències de confinament de la població i tancament dels principals focus infecciosos no fou més que el preàmbul dels errors en cadena que se'n seguirien les setmanes posteriors i una manera ridícula de dissimular la liquidació de fet de l'estat de les autonomies.

La informació provincial de la Conselleria de Sanitat que comunica cada dia ací en aquesta web oficial http://www.san.gva.es/comunicados-coronavirus ens deixa sense saber què està passant en cada municipi i comarca del País Valencià, és a dir, no se’ns permet tindre la informació municipal i no ens permet saber amb transparència què està ocorrent en el nostre entorn més proper i immediat, on probablement convivim amb els nostres pares, familiars, amistats, coneguts i resta de veïnat.

La pandèmia del coronavirus ha provocat una emergència sanitària sense precedents i també una emergència social que colpeja amb més duresa les classes populars i els sectors i grups més vulnerables, amb gran perill d'exclusió social per a molta gent. No podem permetre que ningú es quede enrere, que a ningú li falte el més elemental. Per això unim les nostres forces per estendre un moviment de solidaritat efectiva des de baix, per estimular donatius directes a aquelles entitats que fan arribar la seua ajuda a les persones més necessitades. En aquest projecte solidari, que pretén activar al màxim la xarxa civil del País Valencià, hi cabem tots i totes. Benvingudes, doncs, totes aquelles persones i entitats que hi vulguen tirar una mà i s'hi vulguen sumar.

Cal mantindre el nivell de renda de les persones afectades per la crisi del coronavirus,  ampliant les prestacions per desocupació.

El producte interior brut (PIB) és la magnitud que mesura en unitats monetàries el valor dels béns i serveis finals que s’han produït en un país durant un període de temps, generalment un any. Un dels problemes pel qual ha estat criticat el PIB com a indicador de la riquesa és perquè no mesura la distribució de la riquesa dintre d’un país ni la diferència entre països i, a més, el seu creixement no garanteix el repartiment de la riquesa, ni tampoc mesura aspectes tan importants com el valor social i ambiental. Hi ha altres indicadors com l'índex de Desenvolupament Humà de Nacions Unides, més vàlids. Però, a hores d’ara, ací encara continuem mesurant per aquest índex. El PIB dividit pel nombre d’habitants del país és el PIB per capita, que és el que estem analitzant i comparant.

Amb el Brexit aprovat i en procés de consumació, la pandèmia del COVID19 ha tornat a sacsejar amb gran virulència la Unió Europea (UE), consumida per la burocràcia i amb dues grans contradiccions internes de més profunditat que les picabaralles dialèctiques entre els seus actuals mandataris. La primera contradicció és la que s’estableix entre la propaganda del que diu de si mateixa l’UE i allò que està fent realment des del seu naixement. La segona entre el fet de ser un dels espais més importants del món per a la valorització del capital[1], a causa del seu gran desenvolupament econòmic, i, alhora, un dels territoris on, malgrat els retrocessos, encara hi resten importants conquestes en drets laborals i polítics que dificulten precisament aquesta valorització.

Pàgina 9 de 119
Joomla templates by a4joomla