Fa quinze anys es va acabar la construcció d’una línia de Tren d’Alta Velocitat que “uneix” València amb Xàtiva. El cost d’aquesta obra va ser d’entre els 700 i 800 milions d’euros, segons les diferents fonts. Mai no l’han feta servir. Repetisc, mai. En quinze anys no hi ha passat ni un sol tren. Aquesta línia té, entre d’altres, un modern pont de ciment sobre el riu Xúquer, pel qual podrien circular trens a 350 km/h. Paral·lelament i a escassos metres hi ha un altre pont de ferro de la línia ferroviària convencional, que mai no ha estat reforçat i que ha de suportar un trànsit d’uns cent cinquanta combois diaris que per raons de seguretat no poden anar a més de 30 km/h.

Divendres, 24 Desembre 2021 17:59

La protecció de les llengües minoritàries

Des de la primavera de 2019 he fet públics un parell d'escrits sobre la qüestió lingüística. El primer en defensa de la immersió, el segon propugnant l'ensenyament de la nostra llengua i cultura a les terres d'Aragó, Castella i Múrcia, sobretot les que limiten amb el territori valencià.

Divendres, 24 Desembre 2021 17:56

Bones festes malgrat tot

Falten a penes dos mesos i poc perquè es complesca el segon aniversari de la pandèmia. En el punt d'inflexió de la nova variant del virus a les portes de les festes nadalenques, torna la sensació d'estar atrapats col·lectivament en un cercle viciós, caminant a les palpentes per un túnel el final del qual no veiem encara.

Divendres, 24 Desembre 2021 17:54

Capitalisme de col·lapse

El context social s’interconnecta amb la meua situació personal i em trobe escrivint aquestes línies des del meu confinament domiciliari, amb una pcr positiva i símptomes d’un refredat comú. El confinament amb símptomes lleus et dona més temps per llegir, reflexionar i analitzar amb deteniment el funcionament actual del capital com a motor econòmic del capitalisme. Capitalisme que es reinventa i s’adapta a la fase actual de col·lapse planetari. Una anàlisi des de l’economia política, sense endinsar-me en terrenys desconeguts com el sanitari o l’ambiental, que pretén entendre com el capital continua maximitzant beneficis en una situació extrema de falta de matèries primàries, pandèmia mundial i emergència climàtica.

El diputat per la CUP al Parlament de Catalunya Pau Juvillà ha estat condemnat pel Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya a una multa de 1.080 euros i la inhabilitació per al seu càrrec per un període de sis mesos.

JuntsxCat, ERC i la CUP s’han reunit al Parlament de Catalunya amb l’entitat ciutadana Decidim, que ha presentat el seu informe sobre l’empobriment del País Valencià.

Un dels vídeos pornogràfics més vistos pels consumidors ha estat el d'una violació col·lectiva de 4 homes a una dona mentre plorava, cridava i intentava escapar-se, la perseguien, la van retenir, li van treure la roba i van fer torns per violar-la. Aquesta violació grupal va tindre 225.784.374 visites comptabilitzades fins al 3 de maig de 2019. Vos recorda a alguna «manada»?

Dissabte, 11 Desembre 2021 13:43

Qüestió d'edat?

El salt generacional és de vegades un motiu més que sobrat per a la falta de relació entre diferents segments d'edat. No és igual en pobles menuts, on veiem majors i joves en la mateixa partida de cartes, potser forçats per la falta de personal. Tampoc no ho és en les penes de futbol: xiquets, joves, majors i fins i tot ancians conviuen, amb el permís del virus coronat, en la mateixa sala aplaudint el seu equip.

Dissabte, 11 Desembre 2021 13:42

El dret a l'autodefensa

En els últims temps ha proliferat els casos de discriminacions a valencianoparlants pel fet de ser-ho, és a dir, per exercir el dret a expressar-se públicament en la pròpia llengua. Bancs, bars i restaurants, ambulatoris i hospitals, botigues… Els tradicionals espais i situacions vedats en la pràctica a la presència del valencià (i com a conseqüència de vexacions, agressions i intimidacions impunes: les coses no són mai un simple fruit de l'atzar) com casernes i comissaries i en general en qualssevol tractes amb policies, guàrdies civils o militars, forats negres d'alt poder simbòlic com a representació crua i dura de l'autoritat, han anat eixamplant-se socialment. O el que és el mateix: el valencià torna a veure's confinat com més va en espais més ínfims i insignificants, torna a ser invisibilitzat, assenyalat, se l'embolica amb conflictes, el fan de mal empassar. No és que els usuaris lleials de la llengua anem pels nostres pobles i ciutats xafant fort, amb el cap ben alt i exigint que ens parlen en valencià, no, només demanem ser entesos i atesos, que no ens facen canviar de llengua, que ens deixen respirar, que no ens humilien amb l'excusa de l'adscripció nacional d'un carnet dit d'identitat. Ja ho sabem, com més obeïm, més ens menyspreen, com més abaixem els braços en la defensa dels drets, més en som privats. I doncs a quin sant ens hem d'encomanar per tenir garantits uns drets reconeguts sobre el paper de les lleis, la Constitució que diu protegir especialment les altres llengües de l'estat o l'Estatut que declara l'oficialitat del valencià, si els encarregats de fer-les complir –també és mala sort!– sempre tenen una excusa o altra per no fer-ho?

La proposta no aborda el deute il·legítim, l'espoli fiscal o la manca d’inversions des de 1900. La plataforma considera que la situació del finançament requereix una solució política i no tècnica.

Divendres, 03 Desembre 2021 11:11

En el traspàs de Pere Riutort

Poques persones he conegut tan decidides a fer efectius els drets del poble valencià com la que ens acaba de deixar. Ja a principis dels anys setanta del segle passat, encara en el franquisme, va fer esforços descomunals per tal de dotar-nos d'instruments per a introduir el valencià a l'escola i a l'església.

Divendres, 03 Desembre 2021 11:10

I tanmateix la remor persisteix

La sensació que com més creix l'exhibició abanderada d'afectes a Espanya, que va atènyer el seu zenit al pic de la pandèmia (per paradoxal que puga semblar d'entrada), i la fulguració de les parafernàlies del poder, més s'estén una dissidència, de moment discreta, dispersa, silenciosa, des dels subsols socials i els marges televisius, els amagats a l'audiència. També l'altra, és clar, la sorollosa i més o menys organitzada i per això previsible.

De nou, després d'un intent fallit fa un any, l'ajuntament d'Alacant amb l'ordenança municipal de Convivencia Cívica, busca d'atacar les persones en situació de discriminació i d'exclusió, d'empijorar les condiciones de les persones amb major necessitat de suport social, les persones sense sostre i les treballadores sexuals que es busquen la seua vida al carrer. Des de Marea Blanca Comarques del Sud País Valencià hem presentat l'escrit d'al·legacions següent:

Dissabte, 27 Novembre 2021 10:57

La veritat com a principi de realitat

Es fa molt de mal, especialment en política, quan intentem falsificar la realitat per adequar-la al nostre pensament, ideari o ideologia. És cert que la mateixa realitat és difícilment reduïble o abastable des d’una visió personal o de grup, per més que aquesta tinga voluntat polièdrica. Però quan relativitzem sobre qüestions fàcilment objectivables, o directament manipulem la realitat per a poder fer un determinat discurs polític que siga adient als nostres objectius, traspassem la línia que sempre hauria d’haver-hi entre la interpretació subjectiva i la falsedat.

Les dades són inqüestionables i més encara quan les aporten conjuntament entitats tan divergents com la Universitat de València, l'IVIE o el BBVA. L'estudi conjunt conclou que les dades analitzades de 1900 a 2012, demostren que el dèficit en inversió pública de l'estat espanyol al País Valencià se situa un 19% per davall de la mitjana de la societat espanyola. A més a més, cal afegir que la necessitat de compensar l'infrafinançament estatal per a despeses transferides en educació, sanitat i benestar social, ens obliga a contraure deute públic i ens ha portat a un deute actual d'uns 51.747 milions i a la necessitat de destinar el 27% dels pressuposts anuals de la Generalitat a pagar-lo.

Divendres, 26 Novembre 2021 11:08

Immersió!

La gent de poc més o menys la meua edat recordarà les aventures en blanc i negre d'aquella sèrie televisiva que va omplir tantes vesprades de dissabte, Viatge al fons del mar (en el castellà doblat un, gran i lliure d'aquella època, que s'assembla tant a la d'ara).

Pàgina 4 de 88