Comunicats

Un any més renovem la Flama del Canigó, símbol de l’agermanament dels Països Catalans, gràcies al compromís de la societat civil, compromesa amb les nostres profundes tradicions i amb la lluita per les llibertats individuals i col·lectives del nostre poble per assolir una societat més equitativa, solidària i inclusiva. I compromesa, també, amb l’objectiu de treballar incansablement per a assolir l’estatus jurídic que pugui garantir la República Confederal dels Països Catalans. Un agraïment infinit a totes les persones i entitats que ho estan fent possible.

Des de Decidim, felicitem el conjunt de la ciutadania per la seua participació i pel compromís conscient amb els valors democràtics que representa tot procés electoral. Felicitem també les forces democràtiques que s’hi van presentar i especialment aquelles que han obtingut el major recolzament popular, i que previsiblement conformaran el pròxim Consell de la Generalitat Valenciana. Des de Decidim fem una crida a mantenir i incrementar la mobilització popular, més enllà de les eleccions,  com a garantia de fer valdre els drets del conjunt de la societat i molt especialment dels sectors socials més desfavorits. 

Reivindiquem un nou primer de maig com a classe treballadora valenciana. Un primer de maig eclipsat pels interessos electorals i silenciat per les grans corporacions mediàtiques que intenten anacronitzar-ho i buidar-ho de contingut polític, social i laboral.

Divendres, 05 abril 2019 18:07

Crida pel Finançament Valencià

Una vegada més, ens trobem a les portes d’una contesa electoral que definirà tant el govern del País Valencià com l’espanyol. En els darrers quaranta anys, cap dels parlaments -valencià i espanyol- que han eixit de les diferents eleccions ha situat la reivindicació clara -sense embuts, més enllà de declaracions institucionals- d’una reforma del sistema de finançament autonòmic per al País Valencià que es traduïra en un control total de la fiscalitat i dels ingressos/despeses per part del govern de la Generalitat. Com a màxim, cal reconèixer-ho, s’ha posat damunt la taula la crítica al sistema actual; un sistema que empobreix els valencians i valencianes i que està basat en un espoli fiscal per part de l’estat espanyol al País Valencià.

El 25 d'Abril les valencianes i valencians no celebrem una derrota, com alguns s'entesten a retraure'ns, sinó una memòria que es projecta en el present avançant victòries futures. Enguany la nostra diada arriba, a més, en ple període electoral, enmig d'un paisatge d'incerteses però també d'expectatives i oportunitats per a l'avanç efectiu del País Valencià en qualitat democràtica, millores socials i cotes de llibertat, autogovern i sobirania en tots els àmbits de la nostra vida.

Davant els esdeveniments derivats del conflicte entre Catalunya i l'Estat, l'inici del judici als activistes i polítics independentistes i la celebració del consell de ministres el 21D a Barcelona, des de la Plataforma pel Dret a Decidir volem expressar diverses qüestions.

Com cada 25 de novembre, hem d’alçar un crit contra les violències masclistes, amb un record especial per a les 89 víctimes assassinades a l’estat espanyol des de l’1 de gener de 2018 fins 17 de novembre (feminicidio.net).  Nou d’aquestes morts han estat al País Valencià.

Divendres, 09 Novembre 2018 18:05

TOMBEM EL RÈGIM DEL 78

La transició democràtica a l'Estat espanyol fou feta sobre les brases encara vives del franquisme i liderada en bona mesura per les mateixes elits beneficiades pel colp d'estat de 1936 i el règim de terror imposat pel franquisme. No fou tan modèlica ni pacífica com ens volen fer creure i costà no menys de 700 vides humanes. Sobre la Constitució i la restauració monàrquica imposada per Franco hi pesà sempre l'amenaça militar. El pas d'una dictadura pura i dura a una democràcia avalada per les grans potències però amb greus descosits que lluny d'haver estat reparats han anat eixamplant-se gràcies al relleu en el govern espanyol dels dos grans partits del règim, deixà inqüestionat i blanquejat per la nova legalitat el genocidi franquista. 43 anys després de la mort de Franco es parla ara de traslladar les seues despulles a un lloc més discret (però sense qüestionar el destí d'eixa ignomínia del Valle de los Caídos), 43 anys després les fosses de morts anònims i les cunetes de les carreteres encara són plenes, sense reparacions ni condemnes (ni que només fossen simbòliques) per tantes injustícies.

Un any més tornem a conèixer els Pressupostos de la Generalitat. Un any més ens els tornen a vendre, o intentar vendre, com els pressupostos més socials de la història. Un any més ens volen donar a entendre que amb uns pressupostos autonòmics, sotmesos al centralisme de l'Estat espanyol, es poden solventar les necessitats del poble valencià.

La setmana passada vam tenir coneixement d'un nou cas de flagrant discriminació lingüística, aquesta vegada en una consulta mèdica del SVS, gràcies a la denúncia a través d'un article publicat per l'escriptora i periodista Núria Cadenes, que la va patir en primera persona. La metgessa que l'havia d'atendre es va negar a fer-ho perquè la pacient s'expressava en valencià, com així consta en el part oficial: «Anamnesis: La paciente habla en valenciano» [sic] Tal com denuncia Núria Cadenes, ens trobem davant un nou cas, l'enèsim, en què se sumen la incompetència i el supremacisme lingüístic, agreujats pel fet de tractar-se d'una professional que exerceix en la sanitat pública. Per desgràcia casos com el descrit per la periodista es donen cada dia al País Valencià, però de la majoria d'ells no en queda constància. Callar, abaixar el cap i parlar en castellà és l'actitud tristament majoritària d'una ciutadania que ha interioritzat, després de segles de polítiques discriminatòries envers el valencià, la seua condició d'inferioritat nacional i cultural.

Pàgina 1 de 11
Joomla templates by a4joomla