Dissabte, 02 Juny 2018 21:30

"Saials. Aire", per Manel Rodríguez Castelló

Al final M. Rajoy ho ha aconseguit: és el primer president espanyol que ha d'abandonar el càrrec després d'una moció de censura. Quedarà per a la història aquest rècord del lector de Marca més famós. El periòdic esportiu li deu una subscripció vitalícia pels serveis prestats.

 / El que té de bo ser perdedor, després d'anys de triomfs inversemblants d'un personatge tan anodí, és que fins les cròniques dels seus rivals tendeixen a la indulgència i fins i tot al ditirambe en el moment del comiat. D'ell s'han arribat a celebrar les dots parlamentàries. Siga el que siga el que entenguem per tal cosa (si la sàvia administració de recursos retòrics, si l'ús castís del llenguatge…), n'haurem de descomptar no només tot l'aparat de falsedats que ha eixit de la seua boca, sinó els moviments descontrolats de l'ull esquerre (que experts en el llenguatge no verbal farien bé d'interpretar) i els greus problemes de fonètica, en especial amb les esses, que l'obligaven a tot de ziga-zagues discursives. / S'emporta també uns altres rècords entre cames: els filets de plastilina, molt originals com a hipèrboles a la inversa, i lapsus linguae que ja figuren entre els millors clàssics del disbarat. / Potser és la coincidència onomàstica amb un dels personatges més coneguts de Forges, però sempre he tingut la sensació que en realitat don Mariano Rajoy Brey era un dibuix animat nascut d'una vinyeta del genial humorista. / Voltat sempre d'una plèiade de personatges carregats de mala llet i males maneres, en especial aquelles que responen als noms de Cospedal i Sáenz de Santamaría, l'expresident era hàbil en l'art del camuflatge: podia semblar un corderet entre llops quan en realitat va demostrar ser l'amo d'un corral podrit, capità d'un vaixell que sotsobra, expert a desaparèixer en ple combat i amagar el cap sota l'ala. / Els papers de Bárcenas encara poden donar tant de si com aquells filets de plastilina del xapapote. I a més, paradoxes de la història, són del color prohibit, el de la ginesta que ara es troba en plena esplendor. / Moció i motiu deriven del llatí motio i motivus, tots dos emparentats amb moviment (movimentum) i moment (momentum), de movere (moure). Dit d'una altra manera: el moment era propici per al moviment que significa una moció perquè n'hi havia motius de sobres. La sentència de la primera peça del Gürtel ha rebentat la resclosa que retenia les aigües pútrides del mal govern i la corrupció. El que podia haver estat riuada popular ho ha pogut salvar de moment l'enginyer hidràulic Pedro Sánchez. / Sospitem que a Pedro Sánchez i el PSOE no li importa tant el nivell de podridura atès pel règim com el fet que aquest nivell tinga l'aval d'una sentència i siga de domini públic. El flirteig del nou president amb el PP-C's les últimes setmanes i la competició per veure qui la deia més grossa ha servit perquè la moció agafés aquests dos per sorpresa. Ha mogut molt bé els moviments de la seua farsa. / El debat sobre què havia de fer l'independentismedavant la moció de censura s'ha resolt en positiu i al meu parer de manera encertada. El moviment sempre es demostra caminant. / L'actitud històrica del socialisme espanyol davant la qüestió nacional no convida gens a l'optimisme. Tanmateix, la prova jurídica sobre l'estat de corrupció del PP i del sistema havia de tenir conseqüències polítiques immediates. / Al final ha estat més mèrit del deposat que de l'entronitzat que tots (llevat del C's, a qui se li ha quedat una cara de gàrgola desconcertada que li durarà temps) s'hagen posat d'acord per passar pàgina. / S'ha obert una finestra, per petita que siga. Vindran més dies dolents, sens dubte, però sense aquest gran pes al muscle ciutadà tot sembla més lleuger. Respirem. Aire! 
 
[Publicat a Tipografia La Moderna el dissabte 2 de juny de 2018.] 
Joomla templates by a4joomla